Internet sota sospita?

El conflicte de drets que vivim, on diferents col·lectius posen en el marc de discussió determinats arguments davant d’altres que també exigeixen la seva part de raó, amb exemples ben concrets com la lluita desbordada entre taxistes i plataformes de servei ben conegudes, suposa la primera evidència d’un nou marc de convivència evolutiu que comportarà el canvi de mots dels principis que avui podem entendre com «indiscutibles i inapel·lables».

Certament, el conflicte dels taxis és una rellevància mediàtica que, a més, incideix sobre els drets, no solament dels implicats directament, sinó també de tots els usuaris als quals no escolten, deixant de costat una part important dels que han de fer front al problema, per cert, on tothom té una part de raó difícil de delimitar, si no és fruit de l’entesa, però també de la realitat global i del que succeeix o ha succeït a la resta de països del món.

Deixant de costat el tema del transport públic més proper, moltes són també les altres variables on la realitat ha superat una manera de fer de molts anys, que ara ha de saber «mutar-se» per sobreviure si no vol desaparèixer més de pressa del que es pot pensar. Així el tema del comerç electrònic, avui consolidat, amb un important percentatge del mercat, és un fet que tots donem com a normal i quotidià, si bé oblidem, tàcitament, el que ha succeït amb tot aquell «petit comerç» que s’ha vist expulsat dels mercats per una realitat que l’ha superat de manera accelerada; que poc meditem del que ha estat d’aquelles botigues de barri o de proximitat que avui són ja història de la nostra realitat econòmica.

Però el tema no es frena amb qüestions tan evidents com les esmentades, sinó que arriba a moltes altres formules, com pot ser el món de l’Assessoria, on internet ve a donar unes respostes que abans es limitaven a uns professionals formats i que ha comportat una evolució, tampoc predita en el seu moment, amb l’aparició de plataformes de caràcter jurídic, fiscal o d’assessorament empresarial que copen un mercat sense límits previsibles. Fins i tot la medicina també ha tingut la seva revolució, ja sigui per l’opció del «metge per internet» o l’oferta de serveis mèdics de tot tipus a preus irrisoris, fonamentats en un volum de clientela només captable per la via d’internet. També la proposta periodística que, si volen, ens estalvia la via del «paper» a l’hora d’informar-nos al més alt nivell, és un clar pas cap a una lluita de mitjans que aposten el seu futur en unes plataformes ben diferents de «la impremta», denominador de referència absoluta fins a la data.

En definitiva, el que és indiscutible és que la novetat d’internet, amb totes les seves variables, comporten en si mateix, un canvi, però sobretot ve a assentar uns nous valors on res es consolida en el temps si no que permanentment es modifica en funció d’unes novetats que van apareixent i que s’assenten a la nostra societat molt aviat com imprescindibles per viure; poden aïllar-nos però mai «passar» del que comporten en si mateixes. No sé si tot l’esmentat ens portarà, en algun moment, a posar sota sospita, pel perill sobre els nostres drets, de tota la dinàmica canviant que es va produint, en tot cas, d’entrada, això té un nom, «el progrés», del que crec que no podem prescindir sota cap principi, malgrat que de vegades podem no entendre, ni les seves conseqüències directes sobre el nostre tarannà diari, ni la impossibilitat de limitar la seva evidència, com quelcom pot pensar, des d’un il·lusionisme fora de la realitat que se’ls emportarà per davant.