El trànsit és responsabilitat de tots

Quantes hores ens passem conduint? Quants sinistres es produeixen cada dia? Som tots bons conductors?

La veritat és que els conductors no volem reconèixer els nostres mals hàbits o que, senzillament, conduïm malament. S’ha de tenir una actitud correcta i molt sentit comú a l’hora d’agafar el volant. Es té la impressió que existeix per part de l’administració un esperit de recaptació de diners, que no pas de col·laborar en una bona praxi circulatòria. Hem de saber que els accidents de trànsit avui dia són un problema de gran impacte social i econòmic i s’ha convertit en una de les principals preocupacions de les societats modernes.

Els sinistres són la primera causa de mort entre els joves de 16 a 29 anys i una de les primeres entre els menors de 50 anys. Les estadístiques demostren que els factors de risc més normals que fan que es produeixi un sinistre són la velocitat, el consum d’alcohol, les drogues, les infermetats i els fàrmacs, el son, la fatiga i l’estrès. Tots aquests factors són condicionants que estan molt relacionats amb l’accidentalitat.

A banda de les sancions econòmiques i de la inevitable pèrdua de punts del carnet de conduir, acostumem a cometre errors. Anotem els 10 errors principals que poden ser corregits fàcilment i ajudar a una convivència cívica, per tal d’evitar situacions de risc.

1. No utilitzar el cinturó del conductor i els acompanyants;

2. No usar els intermitents i és el primer que hem de fer abans de maniobrar;

3. S’han de mirar sempre els retrovisors, exteriors i interior;

4. La posició correcta de les mans al volant és la de les tres menos cuarto de les agulles del rellotge;

5. La velocitat sempre deu adaptar-se a les condicions de trànsit i a les climatològiques sobretot;

6. Usar el mòbil poden portar-nos a conseqüències tràgiques;

7. Manipular el navegador: tot ha de ser en situació d’aturat;

8. Carril esquerre sempre és per avançar i únicament per fer el progrés. Així de senzill;

9. Cada dues hores es recomanable descansar, hidratar-se i fer estiraments i

10. La distracció és molt habitual i la missió principal del conductor és atendre la carretera, tota la resta és prescindible.

Hi ha dades inimaginables, però certes:

A Espanya es produeixen cada any uns 90.000 accidents amb víctimes, que causen 3.500 morts i uns 130.000 ferits. Tot plegat significa una despesa de 16.000 milions d’euros a l’any: 400 euros a l’any paga cada espanyol per les despeses originades pels accidents. Cada any al món i a Europa hi ha 1.200.000 i 35.000 morts, respectivament. Les víctimes per accident a la carretera i a la zona urbana és el 53 i el 47%, respectivament, sent els morts el 81% a la carretera pel 19% a les ciutats. Els ferits són pràcticament els mateixos.

De totes les morts que es produeixen, malalties incloses, les de trànsit són possiblement les més evitables i més tenint en compte que en tota situació de trànsit el factor humà representa entre el 70 al 90% de les causes dels accidents, mentre que els factors via/entorn ambiental i el vehicle, signifiquen entre el 10-35% i el 4-13%, respectivament. El conductor és la peça clau per solucionar i evitar els accidents, tenint en compte a més que són els que tenen major capacitat d’adaptació davant un possible sinistre vers les altres dos factors: la via i el vehicle. Els turismes són els que tenen amb dades absolutes més accidents i són les motos, amb dades relatives, les que tenen major risc d’accidents.

La velocitat és el factor principal dels accidents amb morts, ja que el 80% esdevenen a les carreteres i sols el 20% a les zones urbanes. Estadísticament els accidents tenen lloc a l’estiu, el desembre, els caps de setmana, a l’entrada i sobretot a la sortida del treball, la nit i la matinada. En zones urbanes, els atropellaments a vianants són els accidents que més víctimes produeixen, en canvi a la carretera gairebé la meitat de les morts són causades per les sortides de la via, sobretot en les rectes. La primera hora després d’un tropell és clau pel futur dels accidentats, ja que una vegada produït hi ha molta feina per fer. Existeix la regla mnemotècnica P.A.S./Protegir, Alertar, Socórrer, que és la pauta bàsica a seguir en cas de qualsevol accident de trànsit.

Protegir: 1. La zona d’accident; 2. Un mateix i altres auxiliadors i 3. Les víctimes de l’accident. Alertar al 112, que integra i coordina a diversos professionals i és gratuït, facilitant: nom/telèfon de contacte, lloc de l’accident, nombre de ferits, tipus de lesions, entre altres. Socórrer per evitar en primera instància la mort immediata, el segon moment crític és l’hora d’or i finalment hi ha la mortalitat tardana, que suposen el 10,el 75 i el 15% de les morts, respectivament.

Totes les actuacions que es realitzin sobre els ferits s’han de limitar a l’anomenat«suport vital bàsic» en el que la prudència en tot el que es fa serà un dels principis fonamentals a seguir.

Tenim una cadena assistencial que inclou el conjunt d’actuacions que es deuen portar a terme des d’abans del sinistre fins al final: prevenció, el PAS, transport sanitari, ingrés/tractament hospitalari (aquest cinc formen la cadena de supervivència) i la rehabilitació i reinserció. Si no estem segur del que podem fer auxiliant, sempre és millor esperar els tècnics sanitaris. Tothom ha de saber que si es presencia un accident o el causa i no es presta el degut auxili, es comet el delicte d’omissió de socors, que és un dels més antisocials i una de les conductes més greus en el trànsit, ja que és una forma d’homicidi i és castigat amb pena de presó. (Art. 195 del Codi Penal) La majoria de conductors creiem que els accidents no els tenim nosaltres, per això a vegades no respectem les normes de convivència en el trànsit i obvien els consells sobre seguretat. Amb aquestes actituds posem en perill la nostra vida i la de les persones que ens envolten, representant un atemptat directe contra els nostres drets fonamentals. Hem de tenir present sempre que la via pública és un espai compartit i de tothom, en el qual el respecte, la tolerància, la comprensió i la solidaritat haurien de ser els valors permanents de tots, conductors o no. En resum, el trànsit és responsabilitat de tots.