Democràcia

Als carrers de molts pobles i ciutats de Catalunya han aparegut pancartes amb aquesta paraula: democràcia, reforçada amb un signe d’exclamació (!). Estic convençuda que el 95% de les persones que les llegim ens sentim identificats amb el mot. Per la immensa majoria dels catalans i catalanes és tan òbvia la paraula, que fins i tot xoca veure-la escrita.

És obvi que vivim en un Estat democràtic, en el qual els ciutadans i ciutadanes tenim drets i llibertats reconeguts i regulats en les lleis que ens donen seguretat jurídica. Un estat democràtic que té els mecanismes de participació pels quals els podem escollir els responsables polítics que han de governar el país. Els mecanismes de participació són clars, van ser consensuats per la ciutadania, durant la transició i tenen el seu màxim exponent en la Constitució, en l’Estatut, i en aquelles lleis, per exemple la de Règim Electoral, que permeten garantir que el resultat d’aquesta participació sigui acceptat com a vàlid pel conjunt del país.

Però les pancartes aparegudes sembla que reclamen democràcia. Com si qui les hagués penjat pensés que no n’hi ha. Qui ha penjat les pancartes són entitats que pretenen mobilitzar la ciutadania en vista a l’1-O. Una data en la què alguns pretenen fer una mobilització (em nego a dir-ne referèndum), que sembla ser que ens portarà a l’èxtasi democràtic.

Però com s’hi pretén arribar a aquesta catarsi col·lectiva?. Quins són els mecanismes que aquells que se senten propietaris absoluts de la democràcia volen utilitzar per arribar-hi? Doncs queda explicat en la proposició de llei que s’ha entrat al Parlament que ha de donar cobertura al suposat referèndum. Una proposició de llei, que junt a la de transitorietat jurídica, pretén ser la més importants de la història de Catalunya, almenys dels últims 300 anys, però que es vol aprovar per la porta del darrere, encara no se sap si per via parlamentària o per decret del Govern.

Dues proposicions de llei que creen institucions, que s’autoproclamen superiors a qualsevol altra del nostre ordenament, però que seran aprovades per un quòrum molt inferior al necessari per aprovar la Constitució o l’Estatut o qualsevol llei orgànica que regula matèries importants.

Aquesta és la democràcia amb exclamació que proposen?

En democràcia el procediment per arribar a un determinat resultat és fonamental. Perquè si el mitjà utilitzat per aconseguir l’ objectiu no és tingut per vàlid per tota la ciutadania, l’objectiu final no serà reconegut i això porta al fracàs. Al fracàs d’aquells qui volen arribar, sigui com sigui, al seu objectiu, però també, al fracàs col·lectiu de tot un poble, que se sent atrapat en una realitat que no avança.

Els i les socialistes creiem fermament en la necessitat de renovar el consens, que ens ha permès viure democràticament durant molt anys. Sabem que la realitat dels Estats, dels països, dels pobles és canviant, i per tant, cal renovar l’acord per establir les normes de convivència , les “regles del joc”, perquè segueixin essent clares i segures per a tots i totes. Només amb consens, i amb acord podrem tirar endavant i seguir construint la Catalunya del present i el futur.