Ens estimem Santa Tecla

Que les festes de Santa Tecla vagin acompanyades de les més variades polèmiques no és necessàriament dolent. Reflecteix que són el punt àlgid del calendari cultural i social tarragoní. Tothom hi diu la seva perquè, d’una manera o altra, tothom hi vol tenir un espai, per donar visibilitat a la seva entitat, per perpetuar una tradició, per xalar o per fer caixa. Tant es val, tots els interessos són legítims i tots veuen en Santa Tecla una oportunitat de viure, durant uns dies, la ciutat amb més intensitat.

D’un temps ençà s’ha establert un debat sobre els llocs on s’han de celebrar les festes. Tant és així que el passat mes de setembre es va presentar una moció al ple municipal, defensada pels grups d’Iniciativa per Catalunya i la CUP per tal de «descentralitzar» les festes. Tots els grups vam votar a favor de la proposta, però pel que sembla no tots entenem el mateix al parlar de «descentralització». La nostra idea és clara: no es poden treure els actes tradicionals del marc festiu tradicional, però no veiem malament acceptar noves propostes, bàsicament en l’àmbit musical o lúdic, sempre que tinguin l’objectiu que hi participi tota la ciutat.

També creiem que els dies i les nits centrals, les Festes s’han de mantenir en els espais habituals, en tot cas ampliats de manera quasi natural com una taca d’oli. Les Festes de Santa Tecla són des de fa anys un èxit de tot Tarragona. I no ho són perquè acumulen actes que algú ordena i reparteix amb més o menys gràcia. Són un èxit perquè darrere hi ha un model, que els tècnics preserven alhora que renoven amb criteri, amb la col·laboració de les entitats que l’han mantingut al llarg del temps, com les que participen en el Seguici i les colles castelleres.

El model de les festes de Santa Tecla és el propi d’altres indrets de Catalunya com Vilanova, Valls, Vilafranca, L’Arboç... Entre els quals Tarragona excel·leix. Quan algú proposa alterar profundament l’ordre de les festes, canviar-ne la ubicació o prescindir dels elements religiosos que estan en el seu mateix origen i en el del bestiari popular, el que pot provocar –estic segur que involuntàriament–és posar en joc un llegat cultural de primera magnitud. Hem d’estar oberts a canvis, de fet les festes de Santa Tecla cada any en contemplen.

Estaria bé que els ciutadans que consideren necessari ubicar activitats a altres indrets de la ciutat presentessin un projecte raonat i que es pogués estudiar tècnicament quins són els punts forts, els febles, i les conseqüències de la seva proposta. Però tots, sense excepció, hem de tenir present quin és el nostre model de festes, perquè és un model d’èxit que no podem posar en risc, inclusiu en tots els aspectes, i en el que cap ciutadà de Tarragona té motius per sentir-se exclòs.