Quan ens pregunten... què passa a Catalunya?

Doncs resulta que a Catalunya, una majoria parlamentaria, nascuda d’unes eleccions democràtiques, considera la independència com la solució a les principals problemàtiques del nostre país. L’objectiu és fer un país millor.

Així doncs, ha estat aquesta majoria al parlament de Catalunya i el govern al qual aquesta majoria dóna suport, que ha decidit fer el que van dir que farien. A ningú li hauria de sorprendre que un grup polític compleixi el seu programa electoral. Aquest compromís, prèviament anunciat, passa per donar la veu als ciutadans i ciutadanes de Catalunya perquè siguin ells, perquè siguem tots, els que decidim el nostre futur mitjançant el vot.

Dit això, i donada la pregunta per contestada, de forma molt breu i resumida, a mi m’agradaria també saber si, a España, hi ha algú que es faci la següent pregunta: que és el que no ha fet bé la seva classe política de l’estat espanyol, perquè, en relativament pocs anys, l’independentisme a Catalunya hagi anat guanyant pes i protagonisme dintre de la societat catalana i dels partits que la representen?

I un últim missatge. Des de Catalunya volem afrontar aquests dies que ara venen, pacíficament, amb tranquil·litat, i sobretot amb un total respecte a la diversitat, a les diferents formes de pensar. Tots formem part d’aquest país que és Catalunya.

L’onze de setembre de 2014 dèiem «Ara és l’hora»”. Doncs ara sí, ja ha arribat, ara és l’hora de la gent. Cadascú al seu lloc. El futur immediat només depèn de que siguem molts, i que l’1 d’octubre hi hagi una gran participació. Omplint les urnes de vots garantim el triomf de la democràcia.