Forensic Architecture

Forensic Architecture és una agència de recerca fundada en el 2010 i creada per arquitectes, artistes, directors de cinema i periodistes. Aquests dies exposen «Forensic Architecture: cap a una estètica investigativa» al MACBA.

El seu treball es centra a obtenir proves per esclarir crims de guerra i violacions dels Drets Humans. Aquestes veritats incòmodes per a alguns governs que moltes vegades no surten a la llum pública.

La major part dels casos que estudia Forensic Architecture es situen fora de les fronteres europees, a pesar que a occident patim la barbàrie del terrorisme yihadista. I no és casualitat perquè el que passa aquí, és nomes una part del terror que es perpetra gairebé diàriament.

Lluiten, sí lluiten!, contra la impunitat, els crims de guerra i vetllen per la salut mediambiental. Per a nosaltres, europeus, que vivim a la zona de benestar-confort, poden resultar incomodes com ho són les mateixes ONGs. No poques vegades, hem sentit comentaris generals que diuen que les ajudes no arriben als països receptors, que es queden les aportacions. Sembla mala premsa senzillament.

La disciplina forense, permet interpretar l’arquitectura que ha estat destruïda o danyada per la violència. En la seva nova manera d’investigar, la d’un forense de l’arquitectura, la tecnologia té un paper important.

En un dels seus casos d’estudi, el que ha tingut més projecció per la bellesa de les proves que van generar, es va simular una habitació a l’interior d’un edifici ocupada per persones on va detonar un míssil. Era un edifici de Miranshah, a Pakistan, que va rebre l’impacte d’un míssil disparat per un dron israelià en l’operació «Plom Fos», del 2009. El míssil va detonar, uns mil·lisegons després de l’impacte, travessant l’edifici fins a arribar a l’habitació. A la detonació un ió va dispersar centenars de fragments de metall que van assassinar a les persones que hi havia a l’habitació però que no va destruir l’estructura de l’edifici.

Gràcies a les fotografies, on s’apreciaven els danys que havia causat la metralla a l’habitació, i el model de l’edifici danyat es van reconstruir les trajectòries de la metralla i la trajectòria del míssil. Allà on no hi havia danys de metralla a l’habitació es va poder situar a les persones assassinades, els seus cossos havien esmorteït la metralla.

Forensic Architecture realitza un treball gairebé científic de no ser per la bellesa de les proves materials que aconsegueixen. Ho fan a partir de dades reals mitjançant simulacions i comprovacions. En molts casos, són fets que els governs han intentat callar o passen inadvertits per ser difícilment detectables. En alguns casos, han treballat amb les fotos pujades a internet per les mateixes persones que han patit els conflictes bèl•lics i són moltes fotos o informació que poder contrastar. Les seves fonts són els mitjans digitals, les xarxes socials, els sensors remots, les recerques materials i els testimoniatges presencials.

Duen a terme una nova pràctica investigativa, i els guia la seva responsabilitat política, humana i social, la que tots hauríem de tenir. Perquè, a pesar que no ho veiem o no ens ho deixin veure, aquesta realitat es manifesta cruelment quan atempten contra nosaltres. Llavors la moneda té una altra cara. La cara del terror i la crueltat.

Han col·laborat amb Amnistia Internacional i Nacions Unides. Sumits a l’era de la post-veritat, ells evidencien la propaganda, els secrets d’Estat i denuncien les noves formes de violència dels Estats. Així doncs, és important que les proves de Forensic Architecture es reconeguin i puguin ser determinants en els judicis contra crims de guerra i violació dels Drets Humans. L’arquitectura forense pot ser una gran contribució a la justícia en aquest món malalt.