La dictadura del 78

Estem veient la cara més fosca de l’estat espanyol. El regim del 78 s’acaba. Constatem l’agonia del sistema més antidemocràtic d’Europa que cau víctima dels seus propis errors acumulats durant anys. Una constitució nascuda de la dictadura, que va buscar el vist i plau dels militars de l’època, que mai va voler reconèixer Catalunya. Una constitució utilitzada per imposar i no per garantir.

La dreta espanyola més extrema governa ara un estat que persegueix drets fonamentals generant una situació insostenible i que porta Catalunya, i de retruc a tota Espanya, a la incertesa més profunda sobre el seu futur.

Quan tot això acabi, perquè suposo que d’alguna manera acabarà, ja res serà com abans. Ni a Catalunya, ni a Espanya. Quan una democràcia deixa que un govern es comporti com una dictadura, està clar que alguna cosa falla, el sistema no funciona bé. Caldrà canviar profundament les lleis que presumptament emparen accions de força i de privacions de llibertat.

A l’estat espanyol hi ha uns governants que fa temps que tenen clar que els catalans no som espanyols, i d’acord amb aquest principi actuen. Ens consideren súbdits i el territori català com a propi per dret de conquesta.

Els que vam viure de molt joves les reunions clandestines, les enganxades de cartells o la distribució de papers d’amagat, la participació en manifestacions il·legals, la por a les actuacions de tricornis i grisos, ens pensaven que tot això formava part de la historia més trista que havíem viscut i que mai més tornaria.

Temps complexos on la població, tota la ciutadania, ha de sortir un cop més en defensa de les seves llibertats.