Tribuna
La nostra resposta és la democràcia
Regidor d’ERC-MES-MDC a l'Ajuntament de Tarragona
Perquè el que divideix no és debatre i votar les coses sinó censurar-les i imposar-les. El que ens juguem ja no és només entre monarquia i república; és entre autoritarisme i democràcia.
Votem. Votar ens fa lliures i ens fa iguals. Votar ens fa debatre, pensar i compartir. Ens uneix, encara que pensem diferent. Contràriament al que diu el PP, no és la llei la que distingeix la democràcia del totalitarisme sinó el vot. Votar és la millor lliçó que podem donar, com a poble, al cop democràtic que està vivint el país, amb la detenció dels membres legítims del govern, la persecució de 750 alcaldes i milers de regidors, les clavegueres de l’Estat, la censura als mitjans de comunicació, el tancament de pàgines web, la criminalització d’entitats i la restricció de les llibertats polítiques i civils. Votar l’1-O és la confluència entre el sobiranisme, el 15-M i tots els moviments socials que tenen en l’Estat un mur. És la cruïlla de les lluites compartides!
Sense por. Ens volen atemorits i callats per dominar-nos. Però tenen un problema: som molts, moltíssims, la immensa majoria del país, que farà sentir la seva veu sense ingerències. Som els que han fet les manifestacions més grans i cíviques d’Europa. Som els estibadors, els mestres, els bombers, els estudiants, els metges, els professors, els emprenedors, els treballadors, els aturats, els pensionistes... Com diu el filòsof Josep Maria Terricabras: «quan camines sol pel bosc, de nit, tens por; quan ho feu 50 persones, ja no; quan ho feu 500, és el bosc qui té por!».
Amb tot el dret. El referèndum és legal perquè està emparat en la Llei del referèndum, aprovada pel Parlament. Aquest llei es fonamenta en la legislació internacional de més rang: els drets humans. En concret, el dret a la lliure determinació dels pobles. Un dret, per cert, que forma part del corpus legal espanyol en virtut dels tractats subscrits per Espanya. Altra cosa és que a l’Estat no li agradi, i faci servir el seu braç inquisidor, el Tribunal Constitucional, per frenar-lo. El mateix òrgan que es va carregar l’Estatut federal, la llei de pobresa energètica, l’impost a la banca, la llei d’igualtat entre dones i homes, i tantes altres coses que valen la pena.
Amb reconeixement. Que el referèndum és legítim i reconegut ho reforcen els posicionaments de països com els EEUU, que en dues ocasions han manifestat que «treballaran amb la entitat o govern que sorgeixi del referèndum» de l’1 d’octubre. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, fa pocs dies, va afirmar que respectaria si guanya el Sí i llavors negociarien. Hem rebut el suport dels parlamentaris danesos, suïssos o britànics, així com de nombroses personalitats mundials, entre les quals 5 premis Nobel.
Per viure millor. Els que voten No a la independència tenen les seves raons i jo les respecto. Jo tinc les meves i votaré que Sí per disposar de totes les eines que té un Estat per generar riquesa i treball -per exemple la millora del rodalies i el corredor del mediterrani- i repartir-la justament -per exemple enfortint la sanitat pública i implementant la renda garantida de ciutadania-. Votaré sí per obrir un marc de noves oportunitats i assumir la plena responsabilitat de les nostres decisions. Vull una república que tracti les persones com a ciutadans i no com a súbdits d’una colònia. Un país que escolti la seva gent i que faci créixer les arrels sobre la fèrtil terra de la democràcia.
Però, tant si sou del Sí com si sou del No, la pregunta és: qui decidirà el nostre futur si no nosaltres? Veïns i veïnes, ens veiem a les urnes!