Drets dels treballadors

La història dels drets laborals dels treballadors és llarga, però hi ha una data que s’acostuma a considerar com una fita important, i aviat en farà un segle. L’any 1919 es va aprovar la Constitució de Weimar per a la nova República alemanya. En el seu article 163 estableix: «Tot alemany té el deure moral d’emprar les seves forces intel·lectuals i físiques tal com ho exigeixi el bé de la comunitat i sense perjudici de la seva llibertat personal. A tot alemany se li ha de proporcionar la possibilitat de guanyar-se el suport mitjançant un treball productiu. Quan no se li puguin oferir ocasions adequades de treball, s’atendrà al seu suport necessari.»

En aquest mateix any de 1919 va ser fundada l’OIT (Organització Internacional del Treball) com a part del Tractat de Versalles que va posar fi a la Primera Guerra mundial. Es va partir de la consideració que sense justícia social no hi hauria una pau permanent. I va servir per a una primera regulació internacional de la jornada laboral, l’horari, el salari just, la protecció en cas de malaltia o accident laboral, la pensió de vellesa i d’invalidesa, etc.

L’Església s’havia avançat amb l’encíclica de Lleó XIII Rerum novarum, de 1891, i va prosseguir desenvolupant els conceptes de treball just en posteriors documents d’altres papes, com Mater et magistra i Laborem exercens. En el seu Compendi de la doctrina social, l’Església rebutja la idea de Marx i Engels que la justícia social passa per l’abolició de la propietat privada, però alhora assenyala la responsabilitat pública d’exigir una remuneració salarial justa que no es fonamenti només en la llei de l’oferta i la demanda, sinó en la dignitat del treballador i en la necessitat que la compensació per la seva feina sigui suficient per a mantenir la seva família.

També reconeix el dret de vaga «quan constitueix un recurs inevitable i necessari per a obtenir un benefici proporcionat». I al mateix temps que lloa el paper dels sindicats, els adverteix perquè no s’assimilin a partits polítics i rebutgin la lluita de classes com a filosofia. En l’actual situació laboral, després d’uns anys de crisi, cal reconquerir alguns drets, lluitar per la igualtat de salaris entre homes i dones, i no discriminar l’immigrant oferint sous de fam o jornades excessives, pensant que, per una qüestió de necessitat, té menys recursos per negar-se. Recordem una frase de Max Frish: «Es va demanar mà d’obra i van venir éssers humans.»