Mentides vils

Aquests dies de gran intensitat política al país hi ha qüestions que poden ser opinables, discutibles, matisables. Ara bé, de vegades, i amb tota la intenció, hi ha persones que menteixen descaradament per vendre una suposada realitat interessada.

És el cas d’Alfonso Dastis, ministre d’Afers Exteriors i Cooperació d’Espanya, que en una entrevista a la televisió francesa CNews es va atrevir a afirmar que a les escoles públiques catalanes no s’ensenyava el castellà.

Les seves declaracions, que segurament heu vist o sentit, no donen lloc a dubtes. Quan el periodista li pregunta si «és veritat que a les escoles es pot ensenyar el francès, l’anglès, l’alemany, però no l’espanyol?», Dastis afirma, sense vacil·lar «sí, sí, l’espanyol està discriminat a les escoles públiques catalanes.»

I quan l’entrevistador insisteix exclamant «però això és increïble, no és possible», el ministre rebla amb un rotund «és possible.»

Tots tenim fills, veïns o coneguts que van a escoles públiques de Catalunya, i sabem que això és una mentida com una casa de pagès. Però suposem que no coneixem ningú escolaritzat a Catalunya i es podem imaginar que les coses són diferents. Llavors ens guardarem prou de fer afirmacions difamatòries i ens remetrem a les dades. I les dades objectives mostren com la població escolaritzada a Catalunya adquireix unes competències equivalents en català i castellà a Catalunya.

A més, si es comparen els resultats de les PAAU, la famosa selectivitat, de diferents comunitats autònomes, els resultats de Catalunya estan per sobre d’altres comunitats monolingües.

I tot això s’aconsegueix gràcies als excel·lents equips de mestre i professors que fan funcionar les escoles a Catalunya i que vetllen perquè tothom tingui accés a la llengua catalana, un element cohesionador clau de la nostra societat.

L’escola catalana és un model d’èxit, com podrem comprovar el mes de novembre en una exposició que mostrarem a la Biblioteca Xavier Amorós. Un model d’èxit en l’aprenentatge de llengües: el català i el castellà també, a més d’altres idiomes.

Després de quaranta anys exercint com a ensenyant , i com a regidora d’Ensenyament i Política Lingüística a l’Ajuntament de Reus, em rebel·la totalment que governants de l’Estat del qual encara formem part es passegin impunement pel món escampant falsedats sense cap mena de vergonya.

Si menteixen vilment en aspectes com aquest, tan fàcilment demostrable, m’esgarrifo quina és la seva objectivitat, la seva «veritat» en assumptes més complexos.