Una gran família

Cada un de nosaltres pertany a una família formada per avis, pares, marits, fills, germans, néts, cosins, nebots, etc. Però a més d’aquesta família natural, en tenim una altra de tipus espiritual que es reuneix a la parròquia o a la comunitat cristiana que freqüentem.

Quan participem, per exemple, en la missa de diumenge, els fidels no practiquem una devoció privada, ni som individualitats posades una al costat d’una altra en els bancs, sinó que som el poble de Déu, germans en la fe que preguem utilitzant el plural, i complint amb aquell ensenyament del Senyor: «On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d’ells» (Mt 18,20).

Els fidels, a part de l’assistència a les funcions religioses en les quals poden ajudar en la litúrgia, poden participar a les parròquies de moltes maneres: en les visites a malalts, en el repartiment de roba o aliments que fa Càritas, en la catequesi, en les activitats per a joves, en l’animació missionera…

També cal que participin ajudant en l’economia parroquial i diocesana aportant els mitjans econòmics per al sosteniment del culte, els seus edificis i activitats. La Jornada de Germanor que celebrem aquest diumenge té per lema «Amb tu som una gran família».

Als sacerdots, i a mi mateix, no és el que més ens agrada, haver de demanar recursos econòmics; això no obstant són indispensables, perquè sempre hi ha necessitats peremptòries per afrontar que necessiten aquests mitjans que els fidels poden aportar marcant una creu a la casella de l’Església catòlica en la seva declaració de la renda, però també —ja que amb això no és suficient— amb la participació en la col·lecta parroquial o comprometent-se a aportacions periòdiques.

Recordem que aquesta actitud participativa i solidària té gust de primitiva cristiandat. En els Fets dels Apòstols es llegeix: «La gent sentia un gran respecte. […] Ningú d’entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú» (2,43.4,34-35)

Sóc molt conscient que les famílies tenen avui moltes despeses per atendre. És lògic que hagin d’establir prioritats, començant per la pròpia família de sang. Convé tenir present també aquesta família espiritual que és la diòcesi i les seves estructures bàsiques, les parròquies, des de les quals es facilita l’atenció espiritual i material de tots amb especial dedicació als més necessitats.