«Al damunt dels nostres cants, aixequen una senyera...»

Al Carles Castillo, amic.

Les estelades desplaçant les senyeres ara ja sabem que volien dir i sobretot on ens han dut; i per, cert ben a l’inrevés, del fantasiejat.

L’estelada, símbol d’un suposat poble del qual el món està pendent, que per la seva única voluntat arrogant i obstinada, prescindint de contextos socials i econòmics interns i externs, ens portaria a un Estat català solvent, potent econòmicament, consentit pels mercats i inversors. On les empreses catalanes sortirien enfortides i el nostre nivell de vida més que millorat, com a efecte benèfic ineluctable de la reducció del dèficit fiscal amb Espanya. Fins i tot amb la seva còpia de la secessió cubana – triangle blau i estel– guiant viaranys diabòlics: els bancs alemanys i francesos, per tal d’assegurar-se que el Regne d’Espanya els seguís pagant els deutes pendents, obligarien la UE i al mateix Estat espanyol a pactar la Independència dins la cobertura del BCE de l’eurozona.

Però la senyera, potser alacaiguda però esperant el vent favorable del 21-D!, perviu com l’única que aplega la fracturada societat civil catalana –caldrà tant que recuperi espais d’estelades com del tsunami de les espanyoles, per molt constitucionals que siguin.

La senyera simbolitza adonar-nos que el mercat espanyol és el principal de referència per a les nostres empreses; fins i tot les foranes que inverteixen a casa busquen implícitament la integritat del mercat espanyol. Senyera de la seguretat jurídica dins l’Estatut i la CE – de reformes de millora, fins i tot demanades per les agències de ràtings del deute.

Senyera de recuperació de confiança dels dipositaris, sobretot a les viles i ciutats plenes de sinistres estelades. Senyera que espera el retorn de les empreses que, per por al boicot, s’han desplaçat a prop dels departaments de compres dels seus grans clients.

Senyera del superàvit comercial català «dins» el mercat espanyol. Groc i roig compartit en senyera i bandera; però la nostra és la senyera. Senyera aixecada pels qui cantem estrofes, cadascuna començada per R: Reforma de la Constitució: reconeixent el dret universal a la sanitat; la plurinacionalitat; reblant el Senat de representació dels Governs de la CCAA; referenciant l’ordinalitat després d’anivellament de solidaritat en el finançament interterritorial; redefinint les competències exclusives de l’Estat, de manera que blindin les de llengua, ensenyament i cultura de les 5 nacionalitats i regions amb cooficialitat de llengües perquè en tenen una de pròpia al costat del castellà comú o pròpiament familiar de tants conciutadans. Revisió definitiva de la LOFCA augmentant els % de participació en els tres impostos (IRPF, IVA, especials). A pressupostos d’enguany el pas del 50 al 60 i del 58 al 68 suposarien uns recursos addicionals de 849.059.926 euros d’IRPF+ 626.618.364 euros d’IVA+ 285.576.099 euros dels especials= 1.761.254.389 euros. Nous percentatge d’aplicació a cada CCAA de règim general...

La senyera, sempre capdavantera dins l’Espanya diversa, nació de nacions, com la Catalunya mateixa... I el cant es pot anar allargant...