La por a la llibertat

La creixent complexitat de la societat actual és més que evident. Ha arribat un moment en el qual la gent està confosa, no entén res o molt poc del que passa i dóna la culpa de tots els seus mals als responsables de la classe política, posant en les seves mans la solució de tots els seus problemes, que, en no ser solucionats, els converteixen en els dolents de la pel·lícula.

Ens trobem davant d’una transició històrica en la qual la transformació digital, sigui o no percebuda, està generant un excés d’informació contradictòria, que de formar radical defensa a la vegada colors extrems, blancs i negres. Si es fa el gran esforç de filtrar-la de forma positiva, és possible accedir a una veritable consciència de la realitat.

Arribat aquest punt el coneixement més acurat de la realitat, comporta el gran dilema de la por a la llibertat, que s’assumeix de forma paral·lela, en la mesura que se sap més del món que ens envolta. Si tenim en compte que la llibertat suposa que cada persona és responsable de les seves pròpies accions, quan es renuncia a exercir-les en àmbits socials i comunitaris, aquesta por no es pot justificar amb el victimisme de culpar a la classe política. La manca de consciència social, per assumir la solució dels reptes socials que ens afecten, renunciant a actuar com a ciutadans socialment compromesos, ens converteix en súbdits del poder establert, al qui es culpa de totes les coses dolentes hagudes i per haver. De nou es planteja el dilema de: Ser o no ser, aquesta és la qüestió!