Primera jornada mundial dels pobres

El Papa ha convocat per a aquest diumenge, 19 de novembre, la primera Jornada Mundial dels Pobres. Anteriorment ja ha tingut molts gestos que mostren la seva preocupació pels «descartats» de la societat, començant per l’elecció del seu nom com a Pontífex en memòria de sant Francesc d’Assís, exemple d’amor a la pobresa.

És una pobresa evangèlica. L’apòstol sant Joan va dir: «Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat» (1Jn 3,18). Així ho fa el Papa, visitant els suburbis de les ciutats i organitzant al Vaticà mateix centres assistencials per a les persones necessitades, com un alberg per als «sense sostre», un menjador, una perruqueria, serveis de farmàcia, etc. Fins i tot ha col·locat en un pati una escultura d’un pobre dormint en un banc de carrer.

Francesc ens ha demanat, en ocasió d’aquesta data, que tinguem algun gest de solidaritat amb els pobres. Recollint aquest suggeriment, vaig tenir una trobada amb persones sense llar i altres que estan necessitades, així com amb els voluntaris que acostumen a atendre-les. Els vaig convidar a una visita guiada a la Catedral i posteriorment a un berenar en un local proper, alhora que espero que alguns puguin atendre la invitació que també els faig de sumar-se a la missa dominical.

Hem de guiar-nos per l’exemple dels primers cristians, dels quals es diu en els Fets que «els qui eren propietaris de terres o de cases les venien», i «el producte de la venda […] era distribuït segons les necessitats de cadascú» (1Jn 4,34-35), i seguir l’exemple de molts sants que van dedicar la seva vida als més fràgils de la societat, empresa que mai no arribarà a assolir l’èxit desitjable, però que no per això cal menysvalorar.

Quan santa Teresa de Calcuta va iniciar la seva enorme tasca caritativa, després de rebre «una crida dins la crida», els qui li objectaven que la suma dels seus esforços sempre seria ínfima comparada amb les necessitats, contestava que ella no pretenia sumar, sinó restar, i cada persona que aconseguia rescatar del carrer i de la pobresa absoluta justificava la seva feina.

A l’Església tenim entitats molt conegudes que treballen pels més pobres i no s’obliden dels més sofrents de la humanitat. Segons va alertar un informe de l’ONU fa unes setmanes, una de cada nou persones que habiten al món passen gana: 815 milions.

Però els pobres no solament habiten al Tercer Món, també els veiem en els nostres carrers. Cal prendre consciència del nostre deure d’ajudar-los.