Posem rumb a la prosperitat, la Lluïsa s'ho mereix

La Lluïsa és una amiga a qui vaig conèixer a la universitat. Com tots i totes quan va acabar la carrera es va trobar de ple amb els efectes de la crisi econòmica i de les retallades de la dreta. Malgrat això, el seu caràcter emprenedor i positiu, la va animar a arriscar, lluitar i progressar. Així doncs, va crear una startup, un petit negoci que ofereix serveis en matèria de noves tecnologies de la comunicació i disseny digital. Les coses li han anat bé. Ningú li ha regalat res però treballant de valent, sense mirar el rellotge i amb constància ha aconseguit tirar endavant. Fins i tot ha pogut contractar set persones per atendre el volum d’activitat que començava a generar.

Fa uns dies vaig parlar amb ella. Estava trista i preocupava. El motiu? Havia demanat una ampliació de capital a un fons d’inversió alemany per créixer, contractar nous professionals i fer un salt endavant en el petit negoci que havia creat amb el seu esforç. Doncs bé, la resposta del fons inversor ha estat negativa. Segons m’explicava entre els motius adduïts hi havia la inestabilitat generada per aquests darrers mesos de culminació de «processisme» amb DUI interruptus com a guinda del pastís.

«El diner és poruc Laura. Recordes el que ens deien a la facultat? Els inversors demanen estabilitat política i seguretat jurídica. És a dir, just el contrari del que tenim ara. Què he de fer doncs? Traslladar la seu social i fiscal del meu petit negoci fora de Catalunya? No vull fer-ho, no vull, però és el que m’acabaran convidant a fer si torno a demanar una ampliació de capital. Jo no tinc una gran empresa i per tant depenc dels préstecs dels grups inversors privats que m’avancen els fons per poder sufragar les factures i pagar les nòmines.»

Al cap d’una estona parlava ja més enfadada. «És que s’han tornat bojos? Tallar carreteres, bloquejar les vies ferroviàries, demanar a la gent que tregui diners dels bancs, fer vagues cada mes... Això és treballar per la prosperitat de Catalunya? Això és un desastre! Mira, no pensava que ho diria mai perquè saps que sempre hem discrepat políticament però penso votar a Miquel Iceta en aquestes eleccions. L’he escoltat i és l’únic que diu coses sensates, assenyades i que parla de sortir d’aquest conflicte sense atiar l’odi ni imposar-se sobre ningú. O això ho arreglem entre tots o el país s’anirà a la merda!».

M’ha semblat adient compartir amb vosaltres les reflexions de la meva amiga perquè crec que representa un estat d’opinió que va creixent cada dia que passa. L’hora és greu i no precisament gloriosa. La trencadissa és enorme i els efectes molt negatius per a tots els ciutadans de Catalunya, independentment del que pensin sobre la qüestió nacional.

Uns diran que la culpa de tot és de Puigdemont, els altres que de Rajoy, jo crec que ambdós tenen una gran part de responsabilitat en l’actual desastre però, sincerament, això ara és el de menys. La història s’encarregarà de posar cadascú al seu lloc però ara toca solucions. La Lluïsa s’ho mereix. Toca canviar el rumb de col·lisió que va fixar Artur Mas el 2012, amb els resultats devastadors per tots coneguts, i posar rumb a la prosperitat, a l’estabilitat, a la reconciliació entre catalans i a l’acord defensat per Miquel Iceta. No és que sigui una tercera via possible, no, és que ja és la via, l’única real, tenint present les conseqüències catastròfiques de l’aventurisme insensat de l’independentisme radical (qui hagués pensat mai que Convergència acabaria ballant el «mambo» que els imposava la CUP?) i també de l’immobilisme absolut de Ciutadans i PP.

S’ha fet molt de mal a Catalunya. Hem de superar, tal com defensem els socialistes, la dinàmica frontista i recuperar la concòrdia entre catalans. Refer ponts, reconstruir el país, recuperar les inversions, garantir els llocs de treball i, tal com diu Miquel Iceta, fer que Catalunya torni a ser un país capdavanter a Espanya i a Europa en l’àmbit de lideratge econòmic, social i cultural.

I això serà possible no precisament de la mà d’aquells que mouen contenidors per crear barricades a les cantonades, ni d’aquells que insulten a les xarxes socials, sinó que esdevindrà una realitat gràcies al treball i a l’esforç de la Lluïsa i dels centenars de milers de Lluïses que hi ha a la nostra societat, que són els que generen activitat econòmica i creen nous llocs de treball. Vosaltres sou els autèntics «patriotes» de Catalunya, els que heu fet gran aquest país.

A tots vosaltres ens adrecem els socialistes: Amb respecte per a totes les opinions, fixem un nou rumb, deixem enrere les aventures irreals que només ens porten, a tots, al fracàs col·lectiu. Recuperem el seny, el sentit comú i el camí de la prosperitat amb el lideratge de Miquel Iceta al capdavant de la Generalitat. Si ho fem i recuperem la unitat entre catalans els millors dies de Catalunya, n’estic convençuda veient l’exemple de la Lluïsa, estan per venir.