Apostar per Tarragona, reconstruir Catalunya

Aquesta setmana els socialistes hem presentat en roda de premsa el compromís que hem anomenat «pacte per Tarragona» que no és res més que quelcom tan elemental com garantir que la Generalitat inverteixi a les nostres comarques el que ens mereixem pel pes de la nostra població i de la nostra economia en el conjunt català. Sembla una qüestió (i ho és) de sentit comú però no per a tots ja que en aquests darrers anys el Govern de Junts pel Sí -amb el suport de la CUP en els pressupostos d’enguany- ha aprovat un comptes que tan sols inverteixen un 5% del total a les comarques del Camp de Tarragona (uns 40 milions d’euros).

Per posar només un exemple, l’any 2010 –ja en plena crisi econòmica- el govern d’esquerres liderat pels socialistes va invertir 152 milions d’euros a casa nostra. Com és possible que els que parlen de «respecte pel territori» i de «defensar la terra» hagin retallat dràsticament les inversions de la Generalitat a Tarragona fins a l’extrem de situar-nos a la cua del país? Per què si som el 10% de la població catalana i el 12% del PIB nacional tan sols rebem el 5% de les inversions? No ho sabem.

No coneixem els motius d’aquest menyspreu sistemàtic perquè sempre s’han ignorat i menystingut les preguntes que hem fet al Parlament a tal efecte. Però no és l’hora de les recriminacions sinó de les solucions. I això que val pel conjunt de Catalunya també val per Tarragona. Per això els socialistes hem apel·lat a la resta de forces polítiques a què en cap cas aprovem, governi qui governi, uns pressupostos de la Generalitat que no inverteixen, com a mínim, aquest 10% que ens correspon per les necessitats objectives de la nostra gent. Els tarragonins també som catalans malgrat que alguns se n’hagin oblidat. No som més que ningú però tampoc volem ser ciutadans de segona. Sincerament, no entendríem que ningú estès en contra de quelcom tan elemental. És el mínim del mínim que podem demanar i exigir com a ciutadans d’aquest país. En efecte, és l’hora de la reconstrucció, així ho defensem els socialistes també a nivell nacional.

Hem de reconstruir tots els ponts que s’han trencat, el prestigi de Catalunya a Europa, els afectes que s’han malmès entre catalans, especialment aquests darrers mesos. El pròxim dia 21 tenim l’oportunitat col·lectiva de donar un tomb al desastre que ens ha portat fins aquí. Fem que els nostres vots esdevinguin energia del canvi liderat per Miquel Iceta al capdavant de la Generalitat per cosir ferides i reimpulsar Catalunya i Tarragona. Per a nosaltres reconstrucció vol dir, en primer terme, reconciliació.

Reconciliació entre catalans, amb la resta d’espanyols i reconciliació amb el prestigi europeista que sempre havia tingut Catalunya. Llegeixo amb sorpresa i consternació com el senyor Puigdemont proposa ara fer un nou referèndum en aquest cas sobre la permanència de Catalunya a la Unió Europea, una idea que ha provocat en hores el rebuig general pràcticament tothom tret de la CUP que ho ha aplaudit. No és l’hora de frivolitzar ni de més aventuristes insensats, al contrari, és l’hora de la moderació, del sentit comú, del respecte, del diàleg i del pacte. És el moment de situar-nos a la casella de la prosperitat i refer el projecte d’una Catalunya inclusiva capaç de recuperar el seu lideratge econòmic, social, emprenedor, innovador i cultural. Europa no és el problema, senyor Puigdemont, Europa forma part de la solució. Per tornar al seny i a l’impuls de Catalunya cal recuperar l’equilibri i la capacitat de dialogar, tal com defensa i representa Miquel Iceta, sense vetos ni consignes estèrils que després s’emporta el vent. Exigeix també ser sincers amb nosaltres mateixos i amb el país. Deixar de vendre contes de fades a la vora del foc i dir la veritat, encara que aquesta a vegades no sigui agradable. I la veritat és que la trencadissa ha estat fenomenal. Han portat al país a la fractura, al deteriorament de la convivència entre familiars, amics, companys de treball, etc.

Han generat de forma irresponsable una via d’aigua a l’economia catalana (que és la que dóna feina als catalans i catalanes com els que esteu llegint aquestes línies) i han tret ferro, o pitjor encara: han negat, el fet que la marxa d’empreses i d’inversions del país no és important sinó un fet menor o simbòlic. El Govern del PP també té una gran responsabilitat en el desastre actual cert, però això no habilita ningú per saltar-se la legalitat democràtica i llançar al país pel precipici d’una DUI que no ha estat reconeguda exactament per cap Govern nacional o regional del món (ni tan sols els de Flandes). Per cap, ni un.

Ja n’hi ha prou d’aquest «embolic» a on ens han portat. Prou d’atribuir tots els mals a «enemics» exteriors que «ens odien, ens menyspreen, ens maltracten, etc.» Així no ens en sortirem. Ara toca solucions, és l’hora de treballar per a la reconstrucció de Catalunya amb un Govern liderat per Miquel Iceta que torni a apostar –i invertir- per les comarques tarragonines. En aquest empeny els socialistes, creieu-me, ens hi deixarem la pell.