La Mare de Déu del Loreto

El 10 de desembre se celebra la festa de la Mare de Déu de Loreto. Respon a una tradició del segle XIII segons la qual la casa on va viure la Sagrada Família a Natzaret va ser transportada a la ciutat italiana de Loreto l’any 1294, passant per Croàcia.

La tradició cobra aquí formes llegendàries que barregen el desig de les Croades de posar fora de perill la santa casa, amb el seu transport a través de la Mediterrània i l’Adriàtic en vaixells de croats o en vol portada per àngels, llegenda que va donar lloc al fet que sigui considerada patrona de l’aviació.

El que és segur és que aquesta devoció mariana va arrelar en moltes parts del món, com pot comprovar-se en la realitat dels santuaris dedicats a la Mare de Déu de Loreto en ciutats molt diverses, entre elles Tarragona, on hi ha hagut una capella a la part alta de la muntanya propera a la ciutat des del segle XVI.

Després d’ampliacions, la primitiva capella es va convertir amb els segles en el Santuari que, en la seva actual estructura i gràcies a la iniciativa ciutadana, va posar la seva primera pedra el 1957, fa ara seixanta anys.

L’any 1970 Tarragona va tenir el goig d’acollir els primers preveres italians que s’ocuparien d’aquest lloc sant, pertanyents a l’orde dels Rogacionistes, fundat per sant Annibale Maria Di Francia, el carisma dels quals és pregar per les vocacions sacerdotals i per l’atenció social, i que aviat van posar en marxa una residència i un centre d’espiritualitat pel qual han passat moltes persones.

Innombrables vegades he pujat a Loreto per la carretera que transcorre entre pins fins que s’albira el campanar. És un descans per a l’ànima la pau que es viu en un lloc tan proper, una pau que té molt a veure amb l’entorn, però també amb aquesta atribució que fem a la nostra Mare de ser Reina de la Pau.

Allí la troben els qui van a casar-se o a un enterrament, els qui van a assistir a missa, o en romeria, els qui arriben per trobar-se a ells mateixos, potser després de trucar al Telèfon de l’Amistat, o aquelles persones sense sostre o transeünts que saben que mai no marxaran de Loreto amb les mans buides.

A la Casa de la Mare de Déu, cada persona és valorada, acompanyada, i un cartell de l’entrada li dóna una poètica benvinguda. En aquest dia vull expressar la meva gratitud com a arquebisbe als sacerdots de Loreto per la seva extraordinària tasca i demanar que els acompanyem en aquesta petició de vocacions que són tan necessàries.