Eleccions i resultats

Les eleccions que vénen a Catalunya comportaran «milers» de lectures respecte dels seus resultats, malgrat tot, ben segur, que l’objectivitat, en un sentit o l’altre, brillarà per la seva absència.

És cert que tota consulta electoral ve a marcar l’opinió de la gent, per sobre de qualsevol altra temptació de governar en funció d’unes enquestes demoscòpiques que tant agraden als que tenen el poder i, per tant, la seva transcendència de ser entesa com la representació sense dubtes, de la voluntat de la majoria.

Ja sé que, segons sembla, els resultats seran ajustats i molt similars als de les darreres votacions, per això també s’hauria de valorar-se en la seva justa mesura, especialment en el sentit que segons quins siguin els resultats serà necessari canvis d’estratègia, per uns i altres, en benefici d’una societat molt polaritzada i bastant «farta» de la tensió a l’alça dels darrers mesos.

És més, per damunt de guanyadors i perdedors, serà necessari arribar a punts de consens mínims i a la rehabilitació de determinats «ponts», encara que tots puguin fer les reserves partidistes de torn «mínimes» per no entrar en les contradiccions que es produiran a l’hora de buscar acords de govern.

El que no serà presentable és seguir en la pura estratègia política per condicionar un futur que no pot plantejar-se des d’una visió a curt termini, sinó que fa necessàries propostes a mig i llarg, amb dosis de realisme per damunt de desitjos utòpics.

És evident que els debats de campanya seran «durs» i tothom voldrà marcar «territori» per consolidar els seus votants i «pescar» en altres «calarers» per incrementar la seva presència parlamentària; ara bé, la situació, en aquest període, de cap manera haurà de condicionar un demà complicat.

Segurament, dintre de la classe política, és difícil plantejar dinàmiques que comportin «entesa», qüestió que en la vida diària de la gent és un fet inapel·lable, per molt que es vulgui maquillar el tema des de posicionaments mediàtics interessats, però el que és indiscutible és que majoritàriament la ciutadania reclama deixar els extremismes aparcats i tornar a la senda del creixement econòmic per damunt de les discrepàncies evidents.

Ja sé que tot el que dic és difícil d’argumentar en el debat en portes, però no estaria de més fer un acte de responsabilitat compartida si realment, a part d’obtenir uns bons resultats, el que també es vol és donar sortides al «crit de la gent». Podem continuar en la situació actual de baralla permanent, on és pràcticament impossible «acordar», però no estaria de més fer els esforços que calguin des d’una mínima coherència per avançar tots.

El que és clar és que els resultats de la convocatòria, no satisfaran a tothom, malgrat que com sempre «tots guanyaran», però seria vital avançar en propostes possibles, sabent renunciar una mica per part de les opcions partidistes en els seus objectius.

En definitiva el que no és presentable és seguir en la línia vigent, que el que garanteix és «negativitat» a tots els nivells, amb perjudicats de tot tipus i amb uns costos personals inigualables i insuportables. Esperem que el seny, del que sembla s’ha perdut la referència, torni i afecti els protagonistes, de quelcom que no pot acabar com una «comèdia» o un «drama» amb milers de devastats.