'Federal'

Federal, el documental del director Albert Solé (guanyador d’un Goya I Premi Gaudí 2009 per Bucarest), va estar presentat el diumenge dia 3 a Barcelona amb una forta presència de líders polítics, dirigents de Federalistes d’Esquerra i gran nombre de representants de la societat civil catalana. Ha calgut molt d’esforç, temps i que centenars de persones posessin el seu gra de sorra per fer-lo possible. El documental no va pas defraudar. Car el contrari. A través d’entrevistes a diferents personatges experts europeus, nord-americans i canadencs; polítics espanyols i catalans (fins i tot una companyia de teatre infantil belga), ens apropa a la realitat dels Estats Federals i el seu complexa caminar en un mar de nous reptes que es plantegen a escala mundial: El Federalisme, com a forma d’Estat, capaç de cohesionar llengües i cultures, amb una proposta social ferma i clara, queda fidelment reflectit al llarg dels seixanta minuts de dura la projecció.

Federal és reconfortant i, sens dubte, serà una eina molt útil per estendre i apropar la idea d’una forma d’Estat inclusiu i com a coneixença d’una alternança de l’Estat a Espanya i Catalunya.

I més reconfortant encara tenint en compte la situació política actual. O millor dit davant d’aquesta crisi política i de desafecció que, una immensa majoria de catalans i espanyols, senten cap a un Estat que no ofereix solucions plausibles davant els problemes quotidians de les persones. Reconfortant i alleujador, si em permeteu, com a model d’unitat i solidaritat capaç de fer front als reptes socials difícils d’abordar de forma unilateral i sense la unitat dels Estats.

Ara, a casa nostra, posar al damunt la taula el debat de l’encaix Catalunya-Espanya, en certes elits polítiques catalanes, ja no és freqüent. Per tant s’anima a una confrontació social evident que, a les postres, dona com a resultat un creixement dels nacionalismes més radicals. L’opció del trencament o l’immobilisme, aferrat a un Estat centralista, antic i viciat, són les úniques opcions que es plantegen i, en conseqüència, qui són capaços d’enfrontar-se a aquestes circumstàncies són considerats «traïdors» i «botiflers». Quan, precisament, són aquests qui més aposten per aquest encaix des d’una alternativa que sembla bastant difícil però no impossible: el federalisme.

Davant l’horitzó d’un Estat Federal Europeu fort, en el que opten la gran majoria de països europeus, sembla del tot fora de lloc oblidar la importància de seguir el debat que faci possible un acord Catalunya/Espanya per tal d’avançar per convertir l’actual Estat espanyol amb una federació, respectuós amb la plurinacionalitat i respectuós amb les diferències culturals i socials de les diferents autonomies. És exactament el mateix que haurà de fer una nova Europa marcadament federal amb els països que la componen.

Hauríem d’entendre i reconèixer, el gran compromís europeu que sempre ha tingut Catalunya i no podem oblidar que, com diu en Miquel Iceta, el catalanisme té una essència europeista «natural», i és, precisament aquesta essència europeista, la que ens hi ha premés fer i ser durant anys i anys un país tolerant, sense estereotips i sense veritats absolutes, no com ara, que sembla que és on no ens volen portar aquells que es creuen «tocats» per una voluntat «divina» desconeguda per la resta dels mortals.