El 21-D defensem la República. Defensem mestres, metges, mossos...

Un dels eixos fonamentals de la política sorgida del pacte del Tinell (Acord per un govern catalanista i d’esquerres, 2003) eren les persones. Es concretava en el trinomi enunciat pel President Maragall: mestres i escola; metges, dispensari i hospital; mossos i seguretat a carreteres i carrers. Per poder desenvolupar polítiques per a les persones es va constatar que l’Estatut del 79 no era suficient. És per la necessitat d’avançar per la via del progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya, que es va proposar un nou estatut el 2006. Aquella aposta va ser anorreada. Tots coneixem la història. Tots sabem que per poder fer les polítiques que alliberin les energies i tot el potencial del catalans ens cal disposar de les eines, eines pròpies, eines fetes amb matriu pròpia: la República Una República, i no ens enganyem, que no és cap foc purificador ni cap solució definitiva. No és això el que diem. Seríem del tot ingenus si assenyaléssim camins planers i futurs paradisíacs. Una República és, simplement, camí per a la millora. Em costa comprendre el posicionament del PSC a la banda del 155. Em venen al cap tants socialistes, tantes persones que suaven socialisme i que es van deixar la pell com Marta Mata per la immersió lingüística, “Per una nova escola pública”; com Ernest LLuch per lluitar contra la malaltia sense assistència, la vellesa sense recursos i el no poder estudiar també per falta de recursos. Com és possible estar alineat amb els que ataquen aquests fites? Com és possible estar alineat amb aquells que volen eliminar el que tants socialistes van contribuir a crear?

Em ve a la memòria en Pep Jai. Vendrellenc, pagès, casteller. Pep Jai hagués fet 100 anys el passat 25 d’octubre. Pep Jai, figura històrica del PSC, fundador d’Unió de Pagesos, diputat a Madrid i també senador, escrivia el 1984: “Actualment tenim un fort corrent al partit per recuperar la personalitat, fins i tot un grup parlamentari. [...] O ens donen personalitat o tornem a casa [...], no comprenc com alguns companys del PSC no han acceptat fer una política d’independitzar-se una miqueta del PSOE. [...]que des de Madrid em dictin quina és la política que el partit ha de fer a Catalunya, jo no hi passo».

Què diria avui Pep Jai i tants d’altres de les actuacions del PSC-155? De segur que no estaria al bloc del 155. Cal que el 21D defensem tot allò que hem construït com a societat i ho defensem amb alegria i il·lusió, malgrat no podem oblidar tots els que estan privats de llibertat i encausats sense raó, encausats pel sistema polític-judicial de l’estat espanyol. Defensem la República, alliberem l’Oriol, el Quim i els Jordis i perseverem amb el vot republicà que és el que defensa anar endavant i no involucionar.