La independència és un mitjà

Uns resultats electorals, sota condicions força insofribles, amb candidats a la presó o a l’exili, amb desequilibri en les despeses electorals, sota la feréstega mirada de forces policials o, en aquesta part del país, unes maniobres militars injustificables, únicament dissenyades per infondre por, amb un executiu de l’estat intervenint el funcionament de la Generalitat ... Tot això perquè tot just res canviï en el panorama. La pulsió cap a la independència es manté i la seva representació, si alguna cosa ha fet, ha estat consolidar-se i augmentar una mica. Dos milions llargs d’electors s’han compromès dipositant el seu vot amb la independència. Una xifra tan alta no la componen 4 il·luminats: són un nucli social ampli, de múltiples procedències i interessos. Suficient o no per canviar la història es veurà pròximament.

El que es pretén és un canvi d’estat. Un estat nou i, per cert, especialment amb un canvi en la forma de com es constitueix aquest estat.

La independència és un mitjà, és una condició prèvia perquè funcionis. L’objectiu és un estat en el qual les decisions tinguin un suport de la població molt més proper. I la forma és una república.

Repassant l’any passat, la concentració d’esdeveniments, especialment en la segona meitat de l’any, des dels atemptats jihadistes d’agost fins a les eleccions prenadalenques, han posat en tensió els nervis dels catalans. L’anàlisi resulta massa intens, però l’evidència es pot resumir en què el procés per a la independència de Catalunya i la proclamació del nou estat republicà no s’atura i tot indica que arribarà tard o d’hora.

Perquè la independència de l’estat espanyol és el mitjà perquè les gents d’aquest racó del món assoleixin la llibertat per decidir el seu destí, gestionar els seus recursos i aproximar-se a solucions dels problemes socials de la població. Amb els recursos propis i la llibertat per a executar les més de dues dotzenes de lleis de contingut social que, aprovades a Catalunya, han estat suspeses per l’estat espanyol, la realitat canviaria notablement. Si a més es prescindeix d’un estat corrupte des de les seves més altes instàncies, que ha destrossat l’economia, s’ha menjat el fons de les pensions per donar-lo a bancs ineptes i els seus amics, rebutja els refugiats i fica a la presó innocents des d’un sistema judicial venal, almenys recuperarem una certa dignitat com a comunitat.

La feina continua.