Tribuna
La informació popular
Lluís Badia. Advocat
Els moviments mediàtics evidents que s’han produït en els darrers anys per part dels que eren líders dels mitjans de comunicació a tots els efectes, és una evidència clara que el món del periodisme s’ha vist immers en una «moguda» amb conseqüències de tot tipus pels mateixos actors i les seves empreses.
Malgrat el nou tema que ha sorgit, aquest també té les seves mancances, i així, al parlar de manipulacions interessades i realitats virtuals, parlem d’uns fets que ja assumim com evidents, malgrat la seva negativitat.
Avui el «mòbil» per si mateix constitueix una eina per crear, opinar, informar, mentir, manipular, etc., i això que potser sembla senzill, és una variable que deixa de costat molts conceptes, especialment aquells que donaven un «poder» absolut a uns media que podien provocar guerres, fer caure governs, fer guanyar revolucions o, simplement, crear o enfonsar persones, segons l’interès de cada moment, en totes les seves variables.
El nou marc informatiu té evidències fora de dubte que ens condicionen més del que puguem creure, amb conseqüències de tot ordre, avui, l’opinió lliure fa el seu camí, diferent de la veritat oficial o mediàtica teledirigida; però tampoc oblidem els perills que això suposa respecte d’«ingerències» de tercers que fent una aposta important també volen introduir-se en el control del nou model, cosa que s’evidència a l’hora de determinades consultes electorals ben recents. De totes maneres, no crec que el problema sigui la mateixa ciutadania en l’ús d’aquests mitjans, doncs no podem oblidar que les majories silencioses, tan esmentades segons l’interès partidista actual, comporten un fet que existeix i que té les seves connotacions en tots els sentits.
En qualsevol cas, els poders polítics o d’altra identitat, que sempre hi són, buscaran les fórmules d’influència en el nou marc, més aviat que tard, per tant, no pensem que la llibertat que ara gaudim no es vegi condicionada, d’alguna manera, en funció d’una «fórmula ideològica», que anheli marcar controls possibles, que avui semblen intocables o a molt llarg temps per fer-ho possible. Tampoc descartem del debat mediàtic les influències dels que fins fa poc lideraven aquest món, que en el futur buscaran tornar a recuperar el seu espai d’influència, per continuar en la línia que ara sembla compromesa per una evidència descontrolada.
La tolerància intel·ligent, entesa com un fet de progrés, no pot significar només un punt i a part, cap al dret d’una informació lliure i orfe de condicionants, encara que això pugui suposar una utopia, doncs la seva influència a tots els nivells, és una garantia que pot condicionar molt més del que puguem creure en sentit positiu, però també pel que fa al control absolut com a persones.
La informació entesa com un dret per la gent, a l’hora de tenir accés a totes les noves globals que es produeixen, és una fita irrenunciable per molt que existeixi l’afany de control de tot això.
La necessitat de fixar uns «mínims» evidents, no pot ser l’excusa vàlida per condicionar el seu abast a tots els ciutadans, com una mostra de llibertat global a la qual no es pot fixar límits.
Com haurien anat determinades fites de la nostra història global, si les persones haguessin pogut conèixer les raons de determinades actuacions dels seus dirigents, i les impensables conseqüències que podria comportar l’actuació dels mateixos?
En definitiva, la mera aposta per una via de modernitat que serà vital per al demà de la humanitat i que no pot veure’s condicionada per una negativitat, que també existeix, a la que s’ha de fer front des del seny i la visió amplia de tot això.