El centenari de la Revolució russa

El passat més d’octubre es va fer cent anys dels esdeveniments que van comportar la Revolució Russa, un fet que va condicionar la vida de milions de persones i influir en la realitat global de la totalitat del món al llarg del segle XX. Moltes han sigut les opinions i treballs publicats al respecte, especialment en el sentit de poder entendre el perquè del seu fracàs front un «model capitalista» que segueix vigent i que malgrat que la «seva mala crítica» continua condicionant la nostra vida planetària en totes les seves variables. Ningú pot obviar el paper de la Revolució, avui esgotada absolutament, tant pels seus partidaris, cada cop més minoritaris, com pels seus detractors, interessats a parlar exclusivament de la seva negativitat.

En qualsevol cas, el que és impossible aïllar és la mateixa confrontació del sistema de la revolució i la seva alternativa capitalista i, aquí és on entren en debat les dubtes i disjuntives al respecte. També s’ha plantejat en els darrers mesos qüestions com si és possible una nova «Revolució» quan el que és factible avui és la conquesta del poder des de la mateixa societat, encara que el fet en si mateix sigui més teoria que pràctica, doncs l’arribada a governs d’avui de líders «comunistes» no ha suposat canvis importants en la tasca de govern desenvolupada. Per tant, el que sembla evident és que la fi de la Revolució Centenària és un fet objectiu implantejable en un món com l’actual. Per altra banda «el record» de la Revolució Russa, si posa sobre el tapet de debat la negativitat de determinats factors del mateix capitalisme, on el descontrol general comença a ser un fet objectiu general i, és aquí on una reflexió al respecte valdria la pena com garantia d’un demà possible. En qualsevol cas, avui no es pot posar en dubte la llibertat, malgrat les seves mancances evidents en molts països, i per tant, seria impensable una revolució que en funció d’uns objectius finals volgués qüestionar qualsevol capacitat lliure de la ciutadania; tampoc el mateix concepte d’uns Estats, centres de tot, és factible, així, el pas a un segon pla d’aquesta variable és també inapel·lable, encara que els nous poders de «les grans corporacions» també tinguin quelcom a dir en el nou marc general que tenim a tocar. Fins i tot la discussió «dreta/esquerra» tan de moda als darrers 100 anys a occident, és un fet que cada cop perd més influència a l’hora de decidir per part de la ciutadania sobre quins han de ser els mateixos governs; en el seu moment la Revolució Russa aixecava una bandera en aquest sentit que avui s’ha quedat més aviat en un segon pla d’informació electoral com evidència d’un fracàs anunciat.

En definitiva, el passat del qual va comportar la Revolució Russa, té poques aplicacions de present, quedant com un fet nostàlgic per una part de la ciutadania aliena a la mateixa realitat, per tant, el seu record ha quedat en això exclusivament, ni els propis «fills» de la Revolució volen avui una identificació amb aquell règim on els obscurs són molt més nombrosos que els clars en tots els sentits i, per tant, es fa realment difícil buscar positivisme cap a una fórmula de govern amb poques bondats, vista en perspectiva. No oblidem tampoc altres simetries com la mateixa Revolució Xina, avui readaptada a la realitat capitalista, amb tocs d’intransigència i control partidista, però que la mateixa evidència, estic segur, col·locarà al seu lloc. Per tant, resumint el fet revolucionari va tenir el seu espai i el seu moment en funció d’una realitat objectiva que per la mateixa dinàmica es va veure relegada a la seva influència internacional i en conseqüència a la seva desaparició. Altra cosa és la mateixa alternativa al model referit, i és aquí on el capitalisme, criticat, haurà de dir la seva per la seva adequació urgent, si no es vol veure sobrepassat, encara que les possibilitats de canvi avui siguin més properes al desig que a la possible implementació realista.