Incivisme, la lluita que no es lliura

La degradació de l’espai comú està repercutint en el dia a dia a Tarragona i l’incivisme s’ha convertit en un costós problema. L’incivisme es manifesta en una extensíssima varietat de formes: mobiliari públic destrossat, espais naturals convertits en abocadors, locals comercials buits absolutament abandonats i bruts i un llarguíssim etcètera.

Davant d’aquesta problemàtica, que té uns costos molt alts per a la ciutat, econòmics, convivencials i d’autoestima, el nostre alcalde no té altra resposta que el lament. Es queixa, es queixa i es torna a queixar. Sincerament, no té dret a fer-ho. L’alcalde no és un ciutadà de peu, que té tot el dret a queixar-se i a exigir un espai públic en condicions. L’alcalde ha d’assumir la responsabilitat de donar respostes a les exigències cíviques i en assumpció d’aquesta responsabilitat ha d’actuar en conseqüència. Al recent ple de pressupostos, el nostre grup ERC-MES-MDC li vam demanar on eren les partides per la lluita contra l’incivisme. Ens va dir que no es veien perquè estaven ocultes dins d’altres partides. Vaja, que no hi ha ni partida ni estratègia per afrontar la batalla contra la degradació de l’espai de tots.

Si més no, és paradoxal que el mateix alcalde assenyali que erradicar les actituds incíviques és un dels objectius prioritaris del seu govern –compartim la necessitat- però en canvi no basteixi cap estratègia per fer-ho. El primer que cal és identificar quines són les actituds incíviques, jerarquitzar la seva gravetat i desenvolupar una triple estratègia d’informació, detecció i coerció.

És necessari mobilitzar els recursos a la nostra disposició. A més del paper central que en la lluita contra l’incivisme ha d’assumir la guàrdia urbana, difícilment serà un èxit si l’equip de govern no fa partícíp en aquesta empresa al comú de la ciutadania i això té un problema que no és menor: exigeix un canvi dràstic en la relació amb els ciutadans. És imprescindible fer-ho amb transparència, objectivant les actuacions i donant compte dels seus resultats, i fer-ho comptant amb la ciutadania, per la qual cosa convindria reconèixer la importància de les estratègies comunitàries i el paper que han de tenir els veïns. Després d’anys dinamitant els canals de comunicació amb la població, per difícil que sigui recompondre la interlocució constant, hem de tenir molt clar que la implicació de la ciutadania és clau en tots els aspectes de governança de la ciutat.

Senyor alcalde: no ens interessa el seu desànim. L’incivisme i la brutícia criden més incivisme i més brutícia. No s’ha d’enfrontar vostè a una cèl·lula gihadista, no li exigim impossibles. Faci el favor de plantar cara a l’incivisme i acabar amb els abocadors incontrolats i amb la destrucció sistemàtica del mobiliari urbà.