Jornada mundial de l'emigrant i el refugiat

Les dades que se’ns ofereixen de persones emigrants i refugiades són cada vegada més preocupants. L’ONU informa que al món hi ha uns 224 milions d’emigrants; que el país amb més sortida de població és l’Índia, amb 16 milions que se n’han anat, mentre que la nació que acull més immigrants és els Estats Units, amb uns 47 milions. Distingir entre immigrants i refugiats no sempre és fàcil. En els últims anys n’han sortit de Síria, fugint de la guerra, cinc milions, acollits en la seva major part a Turquia, el Líban, Jordània i alguns països europeus, com Alemanya.

Això són xifres, però no podem oblidar que al darrere hi ha persones. El papa Francesc ho repeteix amb paraules i gestos des de l’inici del seu pontificat, quan va escollir l’illa de Lampedusa per al seu primer desplaçament. Va voler denunciar amb això les quantioses morts en l’intent de molts africans d’arribar a les costes europees, situació que ha convertit la Mediterrània en un gran cementiri.

També el sentit de solidaritat cap als emigrants i refugiats ha motivat altres viatges del Papa, com els realitzats a Grècia (Lesbos), Jordània, Turquia, Birmània, Bangladesh… En tot ells ha posat en relleu la necessitat d’una acollida solidària i fraternal a persones que arriben de lluny a la recerca de millors condicions de vida o per salvar-se de la violència que assola els seus països.

En un missatge escrit en ocasió de la Jornada Mundial de l’Emigrant i el Refugiat, que se celebra aquest diumenge 14 de gener, el Papa apel·la a la sol·licitud de l’Església envers els emigrants, desplaçats, refugiats i víctimes del tràfic de persones. Diu: «Cada foraster que truca a la nostra porta és una ocasió d’encontre amb Jesucrist, que s’identifica amb l’estranger acollit o rebutjat en qualsevol època de la història. A cada ésser humà que es veu obligat a deixar la seva pàtria a la recerca d’un futur millor, el Senyor el confia a l’amor maternal de l’Església. Aquesta sol·licitud ha de concretar-se en cada etapa de l’experiència migratòria: des de la sortida i al llarg del viatge, des de l’arribada fins a la tornada. És una gran responsabilitat que l’Església vol compartir amb tots els creients i amb tots els homes i dones de bona voluntat.»

I afirma que «la nostra resposta comuna es podria articular al voltant de quatre verbs: acollir, protegir, promoure i integrar». Són termes fàcils de comprendre, però la nostra responsabilitat no és només entendre-ho, sinó sentir-nos implicats en cada persona que truca a casa nostra.