A la Part Alta cal anar per feina

Sempre he viscut a la Part Alta. Disculpeu l’apunt personal, però he estat testimoni directe de l’evolució d’aquesta part entranyable de Tarragona. Sempre hem anat a millor, però amb una lentitud desesperant. Sembla la manera genuïna de fer a Tarragona, la d’anar lents, quasi estàtics, la de no acabar res a temps, ni amb un temps prudencial, això si tan sols es comencen. Les coses van tan lentes que, quan es van a executar les necessitats ja han canviat. Aquesta és una realitat que cal revertir.

Actualment la Parta Alta de Tarragona és l’espai de la ciutat que suporta la més gran diversitat d’usos que podem imaginar: residencial, lúdic, comercial, gastronòmic, turístic, festiu. La confluència d’activitats en un espai limitat, d’urbanisme i arquitectura monumental salvaguardada, fa necessari establir amb prou intel·ligència un pla d’usos i actuacions per la convivència i el manteniment de la seva idiosincràsia.

No podem estar eternament marejant la perdiu i actuant a pedaços cada vegada que algú protesta, cada vegada que es reivindica alguna actuació. No podem estar experimentant cada cert temps amb la circulació de vehicles. Ens cal prendre decisions intel·ligents conforme el model de centre històric que volem, però quin volem?

Cal actuar sobre l’urbanisme i els edificis. És ja urgent acabar la modificació del PEPA (Pla Especial de la Part Alta, gestat des del 1982) i, per tant, donar sortida a l’arranjament de Ca l’Agapito, al carrers Civaderia, Notari Albinyana, del Vidre, baixada del Roser i la plaça de Sant Joan, un indret on la circulació de visitants és intensa (Google maps des del portal del Roser indica per anar a la Catedral just aquest espai per transitar) i pel seu estat no es diria que correspon a una ciutat Patrimoni de la Humanitat. De fet, si hagués estat el PEPA endreçat no hauríem perdut els 3 milions de subvenció de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya. La manera de fer lenta ens fa perdre oportunitats sense remei.

Cal actuar sobre l’espai públic. Som mediterranis, ens agrada estar al carrer, a l’aire lliure i l’estiu ens convida a allargar les nits a la fresca. No podem esperar que el país faci l’aposta ferma de canvi d’horari per a que les activitats de lleure puguin conviure amb els veïns i veïnes. Hi ha les eines i els mitjans per la convivència, només cal tenir la voluntat d’utilitzar-los, la valentia d’utilitzar-los.

Cal actuar sobre la neteja. Hi ha espais on s’aplica la «dutxa diària», d’altres que malgrat la neteja sigui freqüent mai no acaben de lluir i d’estar nets. La causa de vegades és perquè no es fa una neteja ad-hoc per les característiques de l’espai, d’altres perquè fa falta més raspall i no tanta aigua, d’altres perquè hi ha accions incíviques reiteradament cròniques sobre les quals cal actuar.

Cal actuar per esponjar les festes. No podem entendre les festes de Sant Magí, Santa Tecla, però també la de Sant Roc i la del Roser sense el marc de la Part Alta. Però les festes, sense perdre la seva ubicació central, cal estendre-les. La Rambla, la zona del mercat i altres són espais idonis per la realització d’actes i activitats que disminuïren la pressió a què actualment està sotmesa la Part Alta.

El grup d’ERC-MES-MDC sabem el que cal fer. Sabem que cal mantenir des del govern un diàleg franc i constant amb tots els agents que conviuen a la Part Alta. Però també sabem que l’execució ràpida, decidida, perseguida amb dèria i amb ganes de servei, és possible per deixar d’imaginar i viure plenament la nostra Part Alta.