No oblidem

«Quan trèiem la roba dels vestidors a vegades en trobàvem nadons sota els vestits. Els havien deixat les seves mares abans d’entrar a les cambres de gas amb l’esperança que algú els pogués rescatar i salvar. Els nazis els agafaven i els llançaven als crematoris com si fossin draps bruts.» Quan un llegeix descripcions tan horribles (és un dels testimonis presencials que es troben en l’excel·lent llibre Holocaust de Laurence Ress) té una sensació d’irrealitat. No pot ser. No pot que hagi passat. Sembla impossible que s’hagi arribat a aquest nivell de crueltat.

Doncs aquests crims espantosos van tenir lloc al cor d’Europa fa 80 anys. Van ser perfectament possibles. Va ser possible la destrucció deliberada i sistemàtica d’un poble, el poble jueu, en nom d’un racisme radical i antològic portat fins a les últimes conseqüències per part del règim botxí nazi.

Aquest passat dissabte es va commemorar el dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust (és a dir, l’assassinat massiu de jueus a Europa els anys 40 del segle passat). Atrafegats com estem amb mil i un temes aquesta commemoració ha passat quasi desapercebuda. No amb la nostra complicitat. Per això, en representació dels socialistes de les comarques tarragonines, vull emfatitzar la necessitat de no oblidar mai aquest crim monstruós i de lluitar políticament per tal que mai més fets tan sinistres puguin tornar a produir-se. Mai més!

I per aconseguir-ho creiem que és prioritari treballar més i millor en l’educació de les noves generacions perquè aquesta és la clau del seu coneixement. El record i la memòria de l’Holocaust requereix l’ensenyament de la història però també la formació en valors que promoguin el respecte a totes les cultures i, sobretot, el valor essencial de la convivència com a pilar fonamental de la nostra societat.

Els socialistes creiem, lluny de paradigmes nacionalistes o excloents, que la diversitat és en sí mateix un enriquiment de la pluralitat cívica que està en la base de la nostra convivència democràtica. Cal fomentar-la també des de l’espai públic, impulsant una tasca permanent de pedagogia per garantir el respecte al considerat diferent. I quan dic espai públic parlo de professors, estudiants, responsables de continguts educatius i de la societat en el seu conjunt.

I no són paraules boniques que s’han de dir per quedar bé, no, és una necessitat peremptòria i urgent. Hem de recordar aquests crims i també fer reflexionar i debatre als nostres joves sobre preguntes incomodes que, malgrat això, han de ser formulades: Què passa per la ment d’un ésser humà que llança un nadó a un forn crematori? Com va ser possible que tot un sistema institucional i polític es convertís en un aparell d’assassinats massius? I la pregunta més inquietant: Tot aquest horror... podria tornar a repetir-se?

És a dir, a l’Europa de la crisi econòmica i social del segle XXI, a l’Europa que és testimoni del drama dels refugiats, a l’Europa on el nacionalisme xenòfob torna a treure el cap, a aquesta Europa es poden donar les circumstàncies que facilitin que la part fosca de l’ésser humà torni a manifestar-se?

Si oblidem el nostre passat segur que serà això. Per això els socialistes defensem, com deia Willy Brandt, que la transmissió de la memòria és la principal barrera per eliminar la possibilitat de repetició de la barbàrie. I en aquest sentit vull acabar recordant, en nom dels socialistes de les comarques tarragonines, les paraules d’una de les persones que va estar reclosa a l’infame camp d’extermini d’Auschwitz.

El seu testimoni acaba així: «El que ha passat és un avís de la història. Oblidar-ho és un crim. Ha estat perfectament possible que hagi passat i és perfectament possible que torni a passar en qualsevol altre moment.»

No oblidem.