L'antiglobalització

La consolidació d’un sentiment antiglobalització és un fet evident que s’ha anat intensificant en els darrers anys, comportant una alternativa de caràcter populista, cada cop més arrelada amb conseqüències de tot ordre que no se sap explicar o bé la seva constatació és un fet que pot canviar el model que ens haurien donat, amb totes les seves bondats i mancances que s’ha exagerat per situar-nos en el marc actual de rebuig vigent.

Fruit de la nul·la acollida al concepte global, moltes han estat les conseqüències que s’han produït, un cop les consultes electorals han pogut valorar de manera general el tema; així determinats resultats «democràtics» com el tema de la victòria del President Trump als Estats Units o l’èxit del Brexit al Regne Unit, són també conseqüències d’aquest posicionament social oposat a la globalització.

L’evidència de USA d’un marc negatiu per una part important de la seva població, amb taxes d’atur impensables només fa uns anys, salaris baixos, polítiques de lideratge i despesa exterior inassumibles i altres, constituïen el «brou de cultiu» per una ciutadania que el que vol és liderar el món però gaudint dels beneficis de ser la primera potència global, així el discurs Presidencial de «primer els americans» va tenir un suport impensable. També el tema del Brexit, amb una població que passava d’Europa i exigia solucions a casa, per damunt de tot, va donar la raó als que propugnaven la divisió particular per damunt del bé global que representava Europa com idea sense beneficis.

Davant del panorama exposat, que a més es pot reproduir amb noves consultes electorals a molts països del que es coneix com a «primer món», crec que és necessari fer els esforços que calguin per explicar les bonances de la globalització, que també les té, si no volem veure’ns abocats a un marc de desacceleració del comerç internacional, amb la proliferació de lluites comercials que posin en perill moltes qüestions que ara semblen molt consolidades, lligades als subministraments amb el que això pugues representar.

Els desequilibris que existeixen i que es produeixen necessiten explicacions per part de tots els actors amb poder, per reconduir un tema que es pot aconseguir cap a una inseguretat global descontrolada, encara que això comporti la presa de determinades mesures, algunes difícils d’implementar.

També el debat sobre els paradisos fiscals, que només apareix de manera intermitent, són un punt a debatre si realment es volen donar raons objectives per buscar una «globalització» més humanitzada i amb respostes, on la lògica pugui estar per damunt de l’economia purament entesa.

Seguir en la línia actual, el que ens garanteix és molta més automatització de les decisions ciutadanes, la caiguda dels lideratges i dels acords de caràcter comunitari entre Estats, per consolidar fórmules particulars de cada país, deixant a les comunitats més dèbils a la seva sort i a la misèria. És a dir, tornar a «polítiques aranzelàries, econòmiques i polítiques» amb el que això suposa.