El nou model mediàtic

A ningú se li escapa el pes dels mitjans de comunicació a la nostra societat, tant pel que fa a la influència política i econòmica dels seus «propietaris», com a la seva incidència sobre la societat i la forma d’entendre i comprendre les situacions que dia a dia es van produint en tots els aspectes de la nostra vida.

Certament, en els darrers anys, la referència de determinats mitjans en el que és el disseny de la nostra vida en comú, és evident i, per tant, ara que es produeixen moviments imparables, bo seria fer una anàlisi de tot el que es pot produir amb el que comporta el pes «digital» del futur de la informació.

És cert que fins a la data els responsables de la premsa escrita, definien, moltes vegades, de manera unilateral i en funció dels seus interessos accionarials, moltes de les decisions emblemàtiques del nostre present i futur. Però ara la cosa està canviant de manera espectacular perquè «els lectors de paper» s’han convertit en «lectors digitals», amb tot el que això suposa de mutació de referència.

En el tema que referim, darrerament s’ha publicat l’experiència respecte a un diari de referència global com és el The New York Times, el qual ha posat sobra la taula la necessitat de «reinventar-se» per fer front als reptes de l’era digital. En el seu moment, l’any 2011, van ser ells els primers a jugar-se-la per un model de «subscripcions digitals», que amb el pas del temps ha comportat un encert per fer front al que suposa el tsunami informatiu d’internet.

A casa nostra també s’ha intentat seguir l’experiència del mitjà americà, amb poc èxit, segons les dades objectives que s’han anat publicant i la realitat és que avui ens trobem amb unes empreses periodístiques molt depenents del pressupost públic per la seva viabilitat, amb el que això comporta de limitació de la mateixa llibertat de premsa, fonamental des de qualsevol visió objectiva, en un estat modern i democràtic.

Tornant a l’exemple del TNYT, no estaria de més que els «savis» a casa nostra busquessin les fórmules per reconduir la situació actual i modificar el model periodístic vigent cap a una altra opció que sigui viable econòmicament pel seu propi valor de cara als seus propis lectors.

És evident que el tema és difícil i complicat, sent el fàcil seguir en línia actual de condicionament econòmic, en funció del poder de torn, però el que és evident és que molts dels mitjans, a casa nostra, van ser fonamentals i emblemàtics als anys 70 per fer el pas cap a la democràcia, i no seria acceptable claudicar a la llibertat que varen fer seva, compartida per la gran majoria de la ciutadania si ara es quedessin hipotecats.

És cert que l’èxit d’una «lectura» per la que es pugui pagar serà en funció de la mateixa rellevància de la informació que es dóna, el format i l’actualitat, la imparcialitat, etc., i per tant, aquesta hauria de ser la base per passar de «subscripcions testimonials» a «subscripcions milionàries». També el tema de la publicitat, en aquests moments a la baixa, que tampoc pot convertir-se en el suport a la viabilitat de l’empresa periodística i que també s’haurà de saber afrontar, sense oblidar la tasca a fer en el que es coneix com «els altres canals de la informació» avui a la xarxa, en els que s’haurà d’incidir des d’un convenciment de canvi amb necessitats d’incorporació de nous models al respecte, i de persones amb característiques diferents de les tradicionals, que facin el mitjà competitiu, amb un «nou pes» de referència en funció de la seva solvència independent de tots els condicionants.