Els morts del «prucés»

S’ha dit moltes vegades que la nomenada Transició Democràtica espanyola fou un model de procés polític, pacífic i raonable, sense episodis violents ni morts. Ja fóra bo, però les revisions històriques crítiques que s’han fet del que va succeir entre la tardor de 1975 i l’estiu de 1981 mostren que no fou tan pacífic. El recompte de víctimes arriba a quasi 600, dels quals un terç es considera violència política institucional, és a dir: generades pel poder constituït.

Quan un dirigent d’ERC justifica la interrupció de la declaració d’independència per la consciència de l’existència d’una amenaça de «morts al carrer», no parlava en debades. Era una por real, davant d’actituds clarament violentes per part de l’estat. Crec, però, i això és una creença que aquí no faig més que compartir, que de morts ja hem patit uns quants.

Quan s’analitzi històricament aquest període de ben segur que la comptabilitat de les víctimes inclourà tots els morts. Quedarà per discriminar quants morts es van produir pel procés, contra els que es puguin produir durant el procés.

A mi no em marxa del cap que els morts al voltant dels atemptats de l’agost passat tenen com a causa original les activitats criminals de l’imam de Ripoll, Abdelbaqui-es-Sati, que era un confident a sou dels serveis secrets espanyols. Que el que va succeir fou només per l’activitat criminal espontània d’aquest individu o va tenir algun estímul extern i no necessàriament llunyà, és especulatiu. Però, alhora, preocupant, en recordar les declaracions del que va ser ministre d’Afers Exteriors del govern del PP, Garcia Margallo, quan va anunciar que a la segona quinzena d’agost passaria quelcom extraordinari relacionat amb el procés independentista de Catalunya. No sé si mai es podrà provar fefaentment la mà negra dels serveis secrets espanyols, si és que va existir. Però, i en tot cas, l’evidència d’una insuficient tasca de control i vigilància, i l’omissió de l’oportuna diligència és evident. Negligència in vigilando. Quelcom més es pot dir de les tres morts de l’N-340 d’ara fa uns dies, quan la circulació de vehicles de gran tonatge devia haver cessat l’1 de gener. La negligència en signar el necessari acord entre els ministeris de Foment i d’Interior, actualment ostentant tot el poder a Catalunya sota l’article 155, els fa singularment responsables. Si creiem que «la causa de la causa és la causa del mal causat», portem 26 morts entre les víctimes dels atemptats, els terroristes morts accidentalment o abatuts per la policia i les víctimes d’un accident prevenible. Massa morts. Com a la transició, cal comptar-los tots.