Salvem les pensions!

Les pensions són la garantia dels ingressos mensuals per a les persones que han treballat al llarg de la seva vida i que ara s’han guanyat el dret a descansar. Al món hi ha bàsicament dos sistemes de pensions: el de capitalització individual i el de repartiment. En el primer sistema, la capitalizació individual, cada treballador té un fons individual on va estalviant mensualment una part del seu sou. En el sistema de repartiment els treballadors actuals paguen les pensions als jubilats, així com quan ells es jubilin les cobraran dels treballadors d’aquell moment.

Les pensions a Espanya es paguen pel sistema de repartiment. L’any 2000, com que sobraven diners després de pagar les pensions, l’estat espanyol va decidir crear un Fons de Reserva de la Seguretat Social per tal de poder complir amb les pensions dels anys futurs. Any rere any tots els diners que quedaven a la caixa en haver pagat les pensions, s’anaven enviant a aquest fons. L’any 2011 s’havien acumulat pràcticament 67 milions d’euros. En els darrers anys, però, la mala política econòmica del Partit Popular ha fet que aquesta guardiola que hi havia per pagar pensions futures s’hagi anat reduint fins arribar als 8 milions actuals. S’han dilapidat quasi 60 milions d’euros. Un clar exemple de la mala gestió per part de l’estat espanyol és que aquest any la revaloritació de les pensions només és d’un 0,25%, quan l’IPC de l’any ha estat de l’1,1%. El principal problema que té l’estat espanyol per garantir el pagament de les pensions són les seves pròpies polítiques econòmiques i de mercat de treball, juntament amb les diferents reformes laborals que entre PP i PSOE s’han carregat els drets històrics assolits per la classe treballadora, amb la reforma i abaratiment de l’acomiadament dels treballadors. La situació actual és tan greu que pràcticament s’ha buidat el Fons de Reserva i les mesures que es van aplicant o proposant són pedaços que no serveixen per anar a la base del problema que no és altre que els salaris baixos generen baixes cotitzacions.

És evident que cal posar mesures de manera immediata per recuperar la dignitat dels nostres pensionistes. El primer pas és assegurar que els treballadors cobrin uns sous dignes i facin una contribució digna. Instaurar, d’una vegada per totes, el salari mínim interprofessional de 1.000€ permetrà assolir dos objectius simultàniament: dignificar la qualitat de vida dels treballadors amb un salari digne i, al mateix temps, augmentar les cotitzacions més baixes. Aquesta és una de les reivindicacions que fem en la moció que presentem al plenari de l’Ajuntament de Tarragona d’aquest mes de febrer. I anem més enllà, reclamant que el consistori lideri el canvi en el model laboral allí on té competències: establint el salari mínim de 1.000 euros pels qui treballin directa o indirectament per l’Ajuntament, com ja han fet altres ciutats catalanes.

Paral·lelament caldria adoptar unes mesures fiscals que premiïn les empreses que paguin un sou per sobre dels mínims establerts en els convenis col·lectius, sovint massa baixos per a poder viure amb normalitat.

Una tercera via de treball passa per promoure un diàleg social, perquè en un marc català de relacions laborals i amb una Llei Catalana de Protecció Social no sigui possible dilapidar els ingressos generats per les cotitzacions dels treballadors per fer front a la mala gestió i previsió dels diferents governs de l’estat.

No és exagerat pensar que tant el PP com el PSOE estan creant l’escenari per privatitzar part de la pensió de jubilació. És per això que des d’Esquerra Republicana proposem que el Govern de l’Estat lligui la revalorització de les pensions a l’IPC. Les pensions no poden augmentar anualment per sota de l’increment de cost de la vida. És una estratègia que només porta a degradar la qualitat de vida de les nostres persones grans.