Tots perdem

Sembla que no siguem conscients que la situació actual que afecta al tema català és un tema que no es circumscriu a Catalunya sinó que les seves conseqüències tenen molt més calat i pertoquen a tota la ciutadania espanyola. Per damunt de la «raó» d’uns i altres, que cadascú pot creure que li pertoca, l’evidència objectiva és que això va malament per la generalitat de la gent.

No és motiu del meu escrit responsabilitzar ni a uns, ni als altres, doncs segurament entraríem en un debat de caire polític, i en el que vull incidir és en el tema de les conseqüències que tot això comporta. El nostre potencial industrial – turístic, vital pel nostre demà i que no es pot posar en dubte sota cap concepte, hauria d’estar garantit per damunt de tot, i la realitat objectiva ens deixa en dubtes que crec que no poden ser assumibles per ningú; l’exemple de paralització «sine die» del futur complex «BCN WORL» em sembla d’una irresponsabilitat absoluta, compartida.

Seguint en el tema, tampoc entenc «l’alegria» partidista per la fugida d’empreses, que en tot cas marxen, sobre tot, per una inseguretat davant una provisionalitat que, agradi o no, també és general, fins i tot en la nova ubicació; aquí l’exemple de paralització de determinades inversions internacionals a tot el territori espanyol, són un fet que no es publicita però que comença a ser real, es vulgui o no reconèixer; per tant, no oblidem a l’hora de fer valoracions interessades, aquí i allà, que això no és una bona nova per cap part interessada.

És una evidencia inapel·lable que a ningú li agrada que els seus estalvis es trobin en perill, ni que el seu demà es trobi condicionat, sense capacitat de decisió particular, però tot això no és un punt a quedar-se solament a Catalunya, sinó que l’efecte expansió toca tota l’economia d’Espanya, que es veu des de l’exterior com una opció conflictiva on s’imposa l’espera per veure el que toca fer.

Ja sé que el fàcil és buscar culpables de la situació, que n’hi han i tenen noms i cognoms, però crec que aquesta no és la via única per seguir avançant cap un model de benestar que, entenc, volem conjuntament per damunt de qualsevol altra qüestió i, per tant, crec que no estaria de més reflexionar si val l pena, cadascú en les seves raonables explicacions, continuar pel camí emprat en els darrers anys o començar a buscar vies d’entesa que ens permetin reconduir un panorama que no beneficia a cap opció.

No crec que pugui ser de rebut buscar el rèdit polític, per uns i altres, a l’hora de plantejar solucions a l’evident conflicte enquistat que pot desenvolupar un «càncer incontrolat», amb el que això pot suposar per una entesa social avui sota mínims. Puc respectar «els discursos» que s’exposen pels lideratges contraposats, inclusiu puc estar d’acord amb segons quins arguments, però el que és clar, és que això no pot continuar per camí que veiem des de fa massa temps.

Serà difícil tornar a la confiança i la credibilitat, com base d’un futur possible, doncs els retrets suposen el centre de qualsevol debat vigent, ben publicitat per un món mediàtic que ha pres partit segons cada cas, però crec imprescindible començar a buscar les alternatives sinó volem perdre tot el que s’ha fet bé quan els interessos, avui contraposats, han sigut conjunts.

Podem continuar en la divisió, la desqualificació, els greuges, el rebuig a tot el que l’altre diu com una formula a l’espera de treure rendibilitat futura, però aquesta via el que ens col·loca és en la trencadissa total com garantia de res, oblidant els mínims conceptes de convivència possible.

Tornant al títol del meu escrit, «tots perdem», aquesta evidència s’hauria de deixar clara a l’hora de buscar implementar uns mínims necessaris i urgents, sinó volem caure en una fallida personal global irreconduïble per moles generacions. Ja sé que es fa difícil oblidar i tots hem «rebut» en les nostres «creences», però la intransigència que sembla instal·lada en la dialèctica dels actors més implicats, no pot assentar-se en una societat farta de capacitat d’entesa i comprensió per part dels seus dirigents.