Cal no abandonar mai la tasca

Assistim aquests dies, per enèsima vegada, a anuncis de representants de l’Estat espanyol que amenacen altre cop la cohesió social i l’escola catalana. Aquesta escola que ha fet de la immersió lingüística un model d’èxit que no només beneficia la llengua oficial i pròpia del país (que malauradament és la que continua sent feble i poc present en molts àmbits) sinó sobretot les persones, els nostres infants que seran els adults de demà i que volem amb oportunitats per sortir-se’n, tant si procedeixen de llars catalanoparlants com si parlen a casa castellà o qualsevol de les tres-centres llengües que es poden sentir avui a Catalunya.

Resulta pesat haver de defensar una vegada més allò que és evident, haver de tornar a sortir al carrer per denunciar les mentides que sense cap mena de pudor proclamen alguns, però no defallirem.

Avui fa 150 anys que va néixer Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua, un lingüista que va modernitzar el català perquè fos apte per a qualsevol ús. Fabra va passar per la presó i va morir a l’exili (un segle després, la situació ens resulta, per desgràcia, massa familiar). Siguem uns hereus dignes de la seva obra i fem-nos nostra aquesta coneguda cita seva: «Cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança».