DO Cava: primer l'anàlisi, després del debat

Ja fa uns anys, que els viticultors participem en els organismes públics i privats que gestionen, regulen i decideixen sobre la nostra activitat. No tot és senzill ni segur, però cal ser-hi pel deure i la responsabilitat de ser sector. Tenir, ni que sigui, el «petit poder» d’incidir en la regulació, essencial en una denominació d’origen, suposa una gran responsabilitat, i només amb honestedat i parlant clar podrem avançar.

Dit això, voldria parlar del que està passant a la DO Cava. El darrer any, comptant amb informació fins l’octubre, hi ha hagut un increment de 2.207 ha de vinya inscrites a la DO Cava. De fet, fent una estimació oficiosa podem arribar a les 38.000 ha, si no són més, tenint en compte el últims dos mesos de l’any passat. Això, visualitza l’èxit d’una DO, que des del 2012 mostra un augment del preu del raïm moderat però constant, degut a la sequera i a l’eficàcia de la targeta vitícola, que ha motivat la plantació. Cal tenir present però, que el potencial de producció queda emmascarat per la manca d’aigua que arrosseguem des del 2014, que fa de regulador no convidat. Si fem l’exercici d’imaginar un any de pluviometria normal (que desitgem que arribi), 38.000 ha amb un rendiment mig de 10.000 quilos/ha suposarien una producció estimada de 334.400.000 ampolles, 100 milions més de les que s’han venut els darrers anys (la mitja dels últims cinc anys es situa entorn els 244 milions d’ampolles). Quan al març coneguem les vendes de cava del 2017, que tant debò superin les del 2016, es farà palès que la situació és d’una enorme fragilitat que posa el sector en risc de devaluació de preus i de prestigi. Davant això, no podem amagar el cap sota l’ala. Tenim les eines, no les millors, però les hem de fer servir.

El nou règim d’autoritzacions de plantacions permet limitar-les si hi ha risc d’oferta excessiva de raïm o de devaluació significativa en una DO. Davant d’això, el Consell Regulador de la DO Cava, en base a un estudi de les Universitats de La Rioja i Rovira i Virgili sobre les possibilitats de creixement sostenible de la superfície de vinya de la DO Cava, ha presentat cada any al Ministeri d’Agricultura una recomanació de limitació de plantació des del 2015. Aquesta, ha estat desestimada els dos primers anys, i el 2017 ha estat acceptada parcialment per a les sol·licituds del 2018. O sigui, un nyap del Ministeri d’Agricultura, que en lloc de fer política agrària ha fet política amb un tema agrari, intentant conciliar la regulació necessària defensada pel Consell Regulador, que és el de tots, amb els interessos particulars d’algunes zones de la regió del cava; uns territoris concrets que ara volen anar sols perquè creuen que la conjuntura política els afavoreix.

Cal reflexionar, doncs, sobre el que ha succeït i plantejar com enfocar el futur. A JARC, considerem que aquest passa per seguir defensant la limitació de plantacions. També, cal pensar com aconseguim que no decideixin per nosaltres. Plantegem-nos nous horitzons, com subzones per endreçar la DO (cava català ecològic?), o si la coexistència de diferents denominacions d’origen, que ha permès flexibilitat al viticultor i a l’elaborador davant els mercats, no ens ha tret l’autonomia necessària per desenvolupar les nostres competències plenes, dificultant així resoldre abans la qüestió. Fem el debat, tots, amb calma i rigor, i si ho decidim, juguem les nostres cartes.