Tindrem mai un front comú al Camp de Tarragona?

La recent notícia del compromís del Ministeri de Foment de convertir l’aeroport de Girona amb la quarta pista d’El Prat ha comportat les reaccions habituals d’alcaldes i de diferents grups d’interès. Més enllà de l’escepticisme amb què des de Girona s’ha rebut la promesa d’una nova pluja de milions, al Camp de Tarragona hem vist poca cosa més que la reacció habitual que, seguint els costums atàvics del territori, anirà inevitablement seguida de l’enèsim episodi de procrastinació –hàbit de deixar per a més endavant accions o activitats que s’han d’atendre per altres més irrellevants i agradables–.

Quan parlem de les infraestructures ferroviàries i aeroportuàries, de la seva connectivitat, del paper estratègic que han de jugar en el conjunt del país, ens queda la impressió fonamentada que anem tard. Molt tard. Fer tard vol dir que el conjunt del Camp de Tarragona hem perdut oportunitats molt importants i que hem de redoblar esforços per recuperar terreny.

Recuperar terreny depèn de dues coses: actuar a partir de l’aplicació del coneixement tècnic en favor del conjunt de la població i ser capaços de consensuar posicions polítiques que vagin molt més enllà de les necessitats immediates i dels compromisos electorals a curt termini. Quan les necessitats tenen un marc de definició que supera en molt les necessitats concretes de cada ciutat, com passa amb les grans infraestructures, les perspectives d’estricte interès municipal acaben essent contraproduents per al mateix municipi.

I com que el coneixement tècnic que hi ha al territori no em genera cap dubte, crec que l’esforç ha de ser polític i institucional. Tarragona com a capital administrativa, com a ciutat amb major pes demogràfic i que concentra la màxima intensitat de mobilitat, com a ciutat amb més força econòmica, té una responsabilitat especial a l’hora de crear un marc comú en defensa dels interessos comuns del territori. Perquè l’avantatge competitiu de Girona rau precisament en això, en ser capaços de generar fronts comuns.

En aquest sentit, i amb el màxim respecte, no em valen les apel·lacions de l’alcalde Ballesteros a una imprescindible unitat d’acció entre els municipis del Camp de Tarragona. Després d’onze anys de mandat, la seva obligació és haver liderat la creació d’aquest espai comú. El dret a queixar-se de la gestió dels governants correspon als ciutadans.

Ara bé, té l’Ajuntament de Tarragona un model de desenvolupament de les infraestructures viàries pel territori? He sentit massa posicionaments diferents sobre temes d’extraordinària importància com la solució de la intermodalitat amb l’aeroport, el by pass a l’alta velocitat o el trajecte per a les mercaderies, com per pensar que Tarragona tingui voluntat d’encarar un consens territorial. Primer cal tenir les idees clares i concretes a la teva ciutat, sempre amb una perspectiva més àmplia, i després posar-les en comú i debatre amb els altres agents.