Setze jutges

Ja és prou original que l’embarbussament en català més conegut faci referència als apetits gastronòmics de setze jutges. Aquest canibalisme justicier sembla originar-se d’un intent d’incorporar la pròpia essència de l’ajusticiat. La tornada però, encara més truculenta, dóna lloc a una mena de revenja, per més que indigesta, per part del reu. No crec que a Catalunya hi hagi, ni que hagi hagut mai magistrats amb apetències d’aquesta mena. I tant més quan un ajusticiat molt probablement hauria de tenir unes vísceres poc apetitoses. Ni tampoc crec possible que, com que la forca està fora d’ús de fa temps, que el penjat, un xic zombie pugui invadir l’espai vital dels magistrats.

Òbviament no és més que un embarbussament, un empatoll imaginatiu, però absolutament fantàstic pel que té d’irreal.

Queda un lloc per les metàfores. I en la situació política i judicial actual que travessa Catalunya ofereix interpretacions diverses.

Compta, doncs.

Setze jutges d’un jutjat

mengen fetge d’un heretge.

Setze jutges d’un jutjat

mengen fetge d’un penjat

que encara penja.

Si el penjat es despenja,

es menja els setze fetges

dels setze jutges del jutjat

que l’han penjat.