Diari Més

Tribuna

8 de març: aturada laboral en defensa dels drets de les dones

Membre de l’executiva del PSC del Camp de Tarragona

Creat:

Actualitzat:

Per què com a dona he de cobrar un 29% menys, de mitjana, que un home per fer la mateixa feina, amb la mateixa preparació acadèmica i la mateixa responsabilitat laboral? Per què senyor Rajoy? Per què s’obstinen a negar la realitat que assenyalen les mateixes estadístiques del seu ministeri de Treball? Per què afirma alegrement «no hay que meterse en esto»? Ah no? I per què no? Per què ho considera just? Per alimentar prejudicis? Per incapacitat política i una negligència invencible? Una mica per tot plegat?

I perdonin que entri directe al fons de la qüestió de manera contundent però és que la realitat laboral que sofrim les dones al nostre país no deixa marge a les mitges tintes. Les dones patim una discriminació al món del treball vertaderament intolerable. Una vergonya col·lectiva que el Govern del PP s’obstina a no corregir. La bretxa salarial, és a dir, la diferència entre els sous d’homes i dones per fer la mateixa feina, continua en paràmetres estratosfèrics. Tenim una taxa d’atur superior a la dels homes, la majoria de contractes temporals afecten a dones i els acomiadaments també.

Quantes vegades moltes de les dones que esteu llegint aquestes línies us heu arribat a plantejar tirar la tovallola a l’hora de buscar feina? Quantes, després de constatar les condicions tan nefastes que se’ns ofereixen, heu arribat a la conclusió que treballar implicava perdre diners? Quantes esteu subjectes, encara ara!, a tenir cura en exclusiva de les responsabilitats familiars (nens petits, persones grans, dependents)? No, les socialistes no ens rendim davant d’aquesta realitat injusta. Altres ho fan. Nosaltres no.

Volem continuar lluitant, com sempre hem fet, per defensar la nostra dignitat, les nostres vides i els nostres drets perduts. Per això el grup socialista ha presentat al Congrés un nou pacte de rendes que garanteixi que a igual feia igual sou entre homes i dones. Així mateix, volem derogar la reforma laboral tan nefasta que ens va imposar el PP i aprovar un nou Estatut de treballadors i treballadores que faci justícia d’una vegada. Us ho devem a totes vosaltres, davant la ineficàcia d’aquells que tenen la responsabilitat governamental de fer-ho però no fan res. Ells sabran amb quina legitimitat.

El PSC ha estat sempre, i ho continua sent, el partit de l’esquerra feminista. Reivindiquem el treball dut a terme durant els anys de Govern de progrés en matèria d’igualtat de gènere però redoblem avui dia els nostres esforços davant els retrocessos que la dreta està imposant via decret-llei. Desgraciadament ens queda molt de camí per recórrer fins eradicar definitivament el masclisme de la nostra societat. Fins que no ho aconseguim no serem una societat plenament democràtica.

Sabem també que aquest masclisme s’estén per tots els àmbits de la nostra vida, no tan sols es manifesta en el món del treball. La seva expressió més cruel i monstruosa és la violència que s’exerceix contra les dones que perden la vida a mans d’assassins masclistes.

Les socialistes volem una societat lliure de masclisme. Per seguir lluitant per aquest noble objectiu us emplacem a totes, i a tots, a sumar-vos a l’aturada laboral de dues hores convocada per la jornada de lluita i reivindicació feminista del dia 8 de març.

I subratllo: a tots! Perquè no hi haurà progrés social al nostre país fins que no es reconegui el talent i la capacitat de les dones en tots els àmbits d’acció de la nostra societat. El compromís del PSC és total i absolut en aquesta direcció. Per això volem que el dia 8 sigui un esglaó més en la lluita per sensibilitzar i conscienciar tothom sobre la necessitat d’assolir la igualtat real i efectiva entre homes i dones.

Tan sols així les dones deixarem de trobar-nos amb preguntes del tipus «vols tenir fills?» quan anem a les entrevistes de treball, a tenir que demostrar constantment les nostres capacitats i la nostra vàlua, i haver d’aguantar «brometes» que no fan gràcia. Fan pena. Pena i sovint també autèntica vergonya aliena.

tracking