Els trens del Camp de Tarragona

En aquests dies tan intensos pel que fa al debat ferroviari no és sobrer aportar-hi una mica de reflexió de conjunt. Em proposo delimitar tres objectius polítics als quals no hauríem de renunciar, ni com a ciutat ni com a territori metropolità: la connexió amb el món, la connexió amb Barcelona i la connexió amb el Camp. Tot plegat amb el benentès que la mobilitat ferroviària redunda en la sostenibilitat econòmica, social i ambiental.

El Corredor Mediterrani al tram del Camp de Tarragona és una bona notícia. I ho és encara que arribi tard –fa molts anys que ho hauríem d’haver enllestit– i malament –s’ha fet ample ibèric quan el que cal és l’ample internacional i s’han fet molts culs d’ampolla que portaran problemes–. No obstant, aquesta infraestructura ens permetrà vincular persones i mercaderies amb la resta d’Europa i el Mediterrani, quelcom essencial per una ciutat amb una indústria i un port importants.

En aquest sentit, serà intel·ligent que l’estació intermodal d’aquest corredor s’instal·li a un punt que faciliti l’accés al màxim de població possible mitjançant transport públic. Entenem que el millor d’aquests emplaçaments ha de ser algun punt entre Tarragona i Reus, amb bones connexions viàries i ferroviàries, però també amb bons enllaços amb l’Aeroport. Lligar el Corredor amb l’Aeroport incrementaria enormement el flux de viatgers amb origen o destí a la capital catalana, una part dels quals farien parada al Camp. El potencial de futur de vincular l’Aeroport i l’estació del Corredor és enorme pel Camp de Tarragona!

En segon lloc, és imprescindible que pensem en la demanda real dels usuaris de les nostres estacions. Això vol dir apropar-nos a Barcelona. La màxima connectivitat amb la ciutat comtal augmentarà exponencialment la nostra competitivitat. Això, a Girona, ho saben bé, i de fet les coses no els van gens malament. Pensem-ho al revés: quantes oportunitats i benestar perdem si per anar i venir de Barcelona hem d’assumir que el tren triga 1 hora i mitja, retards a banda? Val la pena marcar-se en groc, doncs, l’objectiu de minimitzar el temps de desplaçament cap la capital del país.

Siguem Camp de Tarragona. Serem una vertadera àrea metropolitana quan hi hagi un transport públic ràpid, còmode i eficient a la conurbació urbana del Camp, particularment entre Tarragona, Reus, Vilaseca, Salou i Cambrils. Estem parlant del TramCamp, que funcionaria com un tramvia dins la ciutat i com un tren lleuger entre aquestes ciutats.

Aquests model de mobilitat, perquè en el seu desenvolupament sigui sostenible i segur, necessita una ordenació de la circulació de passatgers i mercaderies racional. Això vol dir que aquestes mercaderies –incloses les perilloses– circulin per l’interior del territori, minimitzant el risc i la saturació ferroviària que suposa fer-les passar per la línia de costa, densament poblada i utilitzada pels passatgers.

Tot això requereix consensos i lideratges de territori. Amb ànim de construir aquests consensos i ajudar aquests lideratges, suggerim escoltar les propostes de les plataformes que treballen el sector perquè puguin servir de punt de partida per a entitats, partits i ciutats del Camp de Tarragona. I, sobretot, fer servir el cap.