Dia d'Hispanoamèrica

El primer diumenge de març l’Església celebra el Dia d’Hispanoamèrica. És una jornada impulsada des de 1959 per enfortir els llaços de fraternitat i comunió amb els països de parla hispana del continent americà.

Des del viatge de Colom fins avui han estat molt milers els religiosos que durant aquests segles han creuat l’oceà per dur a Amèrica la llavor de l’Evangeli. També sacerdots diocesans, en el marc de l’OCSHA (Obra de Cooperació Sacerdotal Hispanoamericana).

La llavor ha donat un gran fruit en aquelles terres. Actualment, dels 1.200 milions de batejats, la meitat viuen a Amèrica, i d’ells, 480 milions als països llatinoamericans. Dos països són els que tenen més catòlics del món: Brasil (134 milions) i Mèxic (96 milions).

Per si faltava una dada que confirmés la puixança de l’Església hispanoamericana, des del 13 de març de 2013 els catòlics tenim el primer Papa procedent d’aquest continent. Francesc és el pontífex número 266 de l’Església universal.

En aquest Dia d’Hispanoamèrica no sols preguem pels missioners, alguns d’ells seglars, que han anat a aquests països atenent una crida vocacional. També preguem per tants germans nostres llatinoamericans que han vingut a viure entre nosaltres, enriquint la nostra societat amb les seves tradicions culturals i amb la seva forma, sovint més cordial i més sensible, de viure la religió comuna.

En un món global, «l’Església en sortida» que estimula el Papa es produeix en ambdues direccions. És molt el que des d’aquí hem portat a Amèrica i molt el que ens ve retornat amb aire de frescor, a una Europa que sembla envellida quan es pensa en la joventut perenne de la fe.

Molts hispanoamericans venen com a immigrants. I davant el nouvingut —com ho ha assenyalat el Papa—, a vegades es té «por que pertorbin l’ordre establert, que robin alguna cosa que hem construït amb patiment». «Els nouvinguts també tenen pors: por de la confrontació, del judici, de la discriminació, del fracàs. Aquests temors són legítims, es fonamenten en dubtes perfectament comprensibles des del punt de vista humà. No és pecat tenir dubtes i pors. El pecat és deixar que els nostres temors determinin les nostres respostes, com renunciar a l’encontre amb l’altre».

Aquestes reflexions del Papa poden ajudar-nos perquè la integració sigui completa. Personalment vull agrair a tants immigrants arribats de l’Amèrica hispana el servei impagable que presten a persones grans, cuidant-les a casa seva o acompanyant-les quan surten al carrer. Són veritablement de la família i l’enriquiment espiritual és mutu i abundant.