Tren-tram al Camp de Tarragona

L’estació de Tarragona es quedarà, abans de final de l’any 2018, per a rodalies i els combois de mercaderies, mentre que les línies de mitja i llarga distància passaran per l’estació del Camp. L’afectació del pas del traçat del Corredor Mediterrani va més enllà de la ciutat de Tarragona, municipis com Salou, Cambrils i Vila-seca també es veuran afectats. A Tarragona es convertirà definitivament en una estació de rodalies, llevat de comptades excepcions, els únics trens que es podran agafar seran els de les línies R15 i R16, que connecten amb la resta de municipis del territori i amb Barcelona.

Tarragona es convertirà en la primera capital del Corredor Mediterrani sense estació urbana de llarg recorregut, a la vegada serà la primera ciutat que no connectarà els seus trens Euromed i Talgo amb el sistema de rodalies. Molts interrogants es presenten, però el full de ruta no l’ha de decidir únicament l’Estat i la Generalitat, el territori ha d’estar present. Som a temps encara?

Pel desenvolupament de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona, les línies ferroviàries són un dels reptes a superar per tal d’aconseguir una xarxa veritablement eficient i competitiva. Hem de solucionar la connectivitat de les àrees urbanes principals amb la xarxa d’alta velocitat. Tarragona es troba al top ten de les deu estacions amb major nombre de passatgers d’Espanya, més encara si afegim l’estació de Reus. Les dades són: 1. Estació Tarragona, un milió vuit-cents mil usuaris; 2. Estació Camp de Tarragona, vuit- cents trenta mil usuaris.

Ja fa tres anys, febrer 2015, des de l’Ajuntament es va redactar el Manifest en defensa de les millores ferroviàries a Tarragona que partia dels acords vinculats al nostre territori entre els quals fem esment i recordem: 1. Implantació de l’ample europeu per garantir l’operativitat a llarg termini; 2. Afavorir variants ferroviàries pel trànsit de les mercaderies i buscar solucions per resoldre la complexa planificació ferroviària en les comarques de Tarragona, donada l’existència d’una cruïlla de corredors i una zona portuària i 3. La creació d’un espai econòmic competitiu i innovador que vertebri una xarxa de ciutats articulades i cohesionades.

Tarragona i el territori necessita una fàcil i ràpida connexió de viatgers i mercaderies amb les principals ciutats i centres de negoci espanyols i europeus. L’aposta pels viatgers ens ajudarà a millorar la competitivitat i a eliminar possibles deslocalitzacions. El transport de mercaderies sempre va lligat amb el concepte de risc, perillositat (sobretot pels càmpings), quan també s’hauria de contemplar la vessant de la competitivitat de les empreses. Les mercaderies per la costa hauria d’estar prohibit, per tant és vital recuperar la línia interior Reus-Roda.

La darrera reunió del Senat tarragoní (24.02), de la que sóc membre, va parlar com únic punt temàtic de l’orde del dia del «ferrocarril al Camp de Tarragona». El Senat opta perquè es faci un enllaç o bypass curt per evitar que la ciutat quedi desconnectada de l’alta velocitat quan es posi en marxa el tram del corredor mediterrani, que ara està en obres i es millori la mobilitat dins del mateix territori. Xavier Climent, arquitecte i coordinador del grup de treball senatorial manifesta que així s’aconsegueix una «connectivitat total» mitjançant aquesta llançadora amb xarxes d’altes prestacions però també una mena de «tramvia metropolità». Necessitem un tren-tram adaptat a unes vies d’ample europeu, que pot servir com a enllaç amb el corredor mediterrani. El grup proposa un recorregut d’un tren-tram que comenci des de Reus, s’aturi al baixador de Bellissens, donant servei a tots els usuaris de l’hospital de Sant Joan i a tots els universitaris, a més dels veïns i serveis de l’entorn. Continua amb parada a Vila-seca, a la nova estació d’Horta Gran (al final de la T - 11, a tocar el Francolí) i acabi pujant cap a l’estació del TAV Camp de Tarragona, entre la Secuita i Perafort, a més de considerar una aturada a la zona entre Constantí i Sant Salvador. Aquesta proposta es tracta de fer una llançadora entre Reus i Perafort/La Secuita, amb una durada de 12-15 minuts i freqüències de 10 minuts, seria com un tramvia metropolità i això requereix menys de 7 km de vies noves, que no és poc, però seria molt per donar servei a tota la població. El Senat reclama sobretot unitat territorial i demana que es faci front comú molt potent davant el Ministeri de Foment, que va a la seva «bola» i no coneix el nostre territori. Ara més que mai s’han de sumar iniciatives, aprofitar sinergies i que tothom jugui el mateix partit. La proposta també contempla que alguns trens del corredor de la Mediterrània entrin en bypass a l’estació de l’Horta Gran, fins i tot els trens de València poden entrar a Tarragona abans de continuar cap a Barcelona.

Ara es tracta de definir ben clarament les prioritats i les necessitats estratègiques que es reclamen des dels vessants polítics i econòmics. El futur de dues o tres generacions està en joc. Hem de tenir coratge. No podem estar callats. Ens la juguem. Els ciutadans volem saber què es farà?, com es farà?, i quan? Sobretot quan. Hem de conèixer el calendari. Les prioritats són primer executar l’ample UIC o tercer fil, el segon pas és implantar com solució definitiva la línia Reus/Roda per tot el transport de les mercaderies i després arriba/ria el gran somni dels tarragonins, com és la liberalització de la fatxada marítima, a més de la lluita per aconseguir que de Tarragona a Barcelona estiguem solament trenta-vuit minuts.