Totes a la vaga laboral del 8-M. Motius? Ens sobren motius!

Raons ens sobren, certament. I algunes declaracions frívoles i irresponsables ens ho recorden amb massa freqüència. Per exemple les paraules indignes de Mariano Rajoy en ser preguntat sobre la brutal bretxa salarial que hi ha entre homes i dones per fer la mateixa feina al país del qual és president del Govern. Resposta textual del líder del PP: «No hay que meterse en eso...».

L’ànima als peus, vertaderament, en escoltar aquestes vergonyoses declaracions d’aquell que hauria de treballar per erradicar aquesta intolerable bretxa salarial que a Espanya s’eleva fins al 24% (és a dir, les dones cobrem un 24% menys que els homes per fer la mateixa feina amb les mateixes responsabilitats laborals). De vergonya pels altres.

Semblaven unes declaracions lamentables i vergonyoses difícils de superar. Ho ha aconseguit l’eurodiputat Janusz Korwin que ha arribat a afirmar en seu parlamentària la següent barbaritat: «Les dones han de cobrar menys perquè són més febles, més petites i menys intel·ligents.» Unió Europea, Parlament europeu, any 2018. Les dones (i també els homes que creuen, i són molts, en la igualtat de gènere) mostrarem la nostra reprovació cap a aquestes concepcions masclistes de les quals som víctimes, i mai millor dit víctimes, amb una vaga laboral aquest 8 de març, dia de la dona treballadora. Sumeu-vos a la vaga! Per dignitat i per justícia. I perquè ens sobren motius.

Com a jove socialista em plau enormement que el moviment feminista i el socialista siguin sinònims des de les seves arrels. En efecte, va ser el partit Socialista el primer que va reivindicar aquesta jornada de lluita com a homenatge a les dones que el segle XIX van sortir als carrers a Nova York per denunciar els salaris de misèria que rebien com a obreres de la indústria tèxtil. Va ser una conferència internacional de dones socialistes qui va portar aquesta jornada de reivindicació a Europa i ha estat amb Governs socialistes i de progrés quan les dones més hem avançat en el reconeixement dels nostres drets més essencials, començant pel mateix dret a votar.

La lluita de les nostres companyes que en el passat reivindicaven el dret a vot amb manifestacions lluint els colors morats de les sufragistes laboristes britàniques continua ara. Amb la mateixa determinació, amb el mateix entusiasme. No només volem la igualtat en els salaris, també volem l’equitat en la cura dels fills, en les responsabilitats familiars, en els itineraris laborals, docents i professionals, etc.

Aquí al nostre país malgrat que el 52% de les dones tenim estudis superiors tan sols el 26% dels càrrecs directius de les empreses estan ocupats per dones. Quasi una de cada tres empreses no té cap dona en els seus òrgans de direcció i gestió. I així podríem seguir amb un balanç especialment luctuós després que en els darrers anys els executius del PP i del PDeCAT i els seus socis parlamentaris hagin retallat les polítiques d’igualtat que van impulsar els Governs del PSOE i del PSC. Hem anat cap endarrere, com els crancs.

Sabeu, per exemple, quantes dones pilot hi ha a Espanya? Tan sols el 3% del total de pilots. I és que encara ara les dones són orientades cap a estudis de caràcter social relacionats amb tenir cura de malalts, dependents, persones grans o nens petits. Perquè aquesta és la tasca on ens volen recloses des del masclisme: el de tenir cura de malalts, avis o nens en l’àmbit de la llar i de la família.

Com veieu ens sobren motius i també estímuls per continuar lluitant per la igualtat i per erradicar la violència masclista. També per respondre a les burles i les faltes de respecte. I aquí vull remarcar l’orgull que vaig sentir com a socialista en escoltar la rèplica que l’eurodiputada socialista Iratxe Garcia va dirigir al senyor, per anomenar-lo d’alguna manera, Korwin després de les seves repugnants declaracions: «Sé que li fa mal i el preocupa que les dones puguem estar representant als ciutadans en igualtat de condicions que vostè. Jo aquí vinc a defensar les dones europees d’homes com vostè!»

I és que socialisme i feminisme són indestriables. Dir feminisme és dir socialisme i a l’inrevés.