Tinc l’honor de mostrar-vos la meva agenda d’ahir. No la donen a conèixer a la Zarzuela? Doncs, com que la meva també és «real», la faig pública:
La meva amiga Dimi em deixa el cotxe per anar a Barcelona. He d’aturar-me a fer una xerrada a l’Institut Ernest Lluch de Cunit, on em rep la Maria, la coordinadora pedagògica. D’allà vaig a la Nissan, al costat de l’Ikea, on he demanat una entrevista amb la product manager de cotxe elèctric, la Marta. He vist que la Colau ha posat al costat del Gran Via un punt de càrrega. Molt bé. Em trobo la Natàlia, una excompanya de feina, i em diu que la Júlia, la meva antiga directora, ha muntat un bar a Terrassa. Em pregunta per l’Ana Santos i la Begoña Floria –sap que són les meves amigues– i li dic que ho fan molt bé. («El valor se les suponía», dic). Em dirigeixo cap al Col·legi de Periodistes per anar a un curs de Màrqueting on m’ha matriculat la Núria, i que imparteix Pilar, una experta en el tema. A Asisa, al carrer Balmes, la dermatòloga, la María Isabel, m’ha tret una berruga que em molestava més que Montoro. Diu que és un angioma. Mira, a Ikea he estat a punt de comprar-ne un.
A dinar al Toyo, al Torrent de l’Olla, on la Montse em fa passar al menjador. La Sílvia, la directora del Diari Més, em pregunta com tinc l’article. Pujo les escales de casa i em trobo amb la veïna. Està entusiasmada per la vaga d’avui. Em diu que hem de lluitar tots perquè la dona tingui un paper més actiu a la societat. Entro a casa i poso la tele per veure al Pablo Motos, el primer home a qui sento parlar avui. Em miro al mirall. Efectivament, ja no tinc la berruga, però se m’ha quedat cara de «tonto».