El drama sempre va estar separat del que és còmic, fins que va arribar el Mariano Rajoy al món polític, clar. Les seves frases, que només són capaços d’interpretar ell i el seu psicòleg, són d’Òscar de guionistes d’humor. Ja saben, allò de l’alcalde és molt alcalde i que ho dirà tot, excepte el que no dirà, si ho diu. Si ahir deixava anar que el Joaquim-Jong-Un conrea a Corea bona marihuana, a Moncloa deuen tenir un bon celler. ¡Viva el vinooo!
Això de què el drama i l’humor estaven divorciats ho vaig aprendre quan treballava al Movimiento de redactor de successos. Però, ara, veig que els extrems es van unint a poc a poc per art d’encantament. Ja ho diu tot una frase que vaig pensar un dia: «Si tens caspa, ja no pots ser un assassí», referint-me a el bo que són els policies científics. No sé si saben que dirigeixo un mitjà digital anomenat actualitatpenal.cat (li estic colant una falca publicitària a l’Abelló).
Últimament ric molt amb les notícies per plorar. A veure, que una senyora del Morell corri a cops de paraigües un delinqüent, o que una estanquera de Vallecas, aquesta de Donosti, desarmi amb una ampolla de plàstic a un paio amb una pistola, és de premi. Però de totes les notícies divertristes dels últims dies només una supera al conductor que mostra a la Guàrdia Civil el seu penis i crida a l’agent «Bufi aquí!». Avui he llegit: «Pixa a la porta de l’hospital, rellisca, s’obre el front i acaba detingut». Definitivament, el drama i l’humor s’han reconciliat. Només em faltaria veure l’Iceta ballant al voltant de Torrent investint l’Alejandro Fernández al seu infern gelat.