Als quatre vents
Com se't va acudir anar al Seminari?
Arquebisbe de Tarragona
«Com se’t va acudir anar al seminari?» Aquesta és una pregunta freqüent que es fa als joves que es preparen per al sacerdoci. En el món actual sembla una extravagància adoptar una decisió d’aquest tipus.
A un dels interrogants sobre aquesta matèria, Bernabé, de 25 anys, respon: «Vaig rebre una trucada de Déu.» Però el seu interlocutor pregunta: «Et va enviar un WhatsApp?» Resposta: «Em va enviar la novel·la Niebla», de Miguel de Unamuno.
Els camins de Déu són infinits. En aquest cas va ser l’argument d’aquest llibre clàssic: el jove protagonista, després de diverses experiències amoroses, es troba desconcertat i demana consell a un escriptor famós, Unamuno mateix, i li planteja preguntes fonamentals com el sentit de la vida i de la pròpia existència. Unamuno, en aquesta ficció escrita per ell mateix, es reconeix com el seu creador, i li diu que ja que li va donar vida i que el pot matar si ho desitja. El jove planteja llavors que potser també Unamuno té el seu creador, i apareix així la relació Déu-criatura.
Moltes vegades no és un llibre, sinó una experiència familiar, la conversa amb un amic, o l’exemple d’un sacerdot, allò que impulsa al sacerdoci, obrint-se així el període de formació de seminarista en què un confirma la seva vocació i es prepara en el seu cor i el seu cap per a alguna cosa que supera una professió: una vocació de servei per a tota una vida.
Entorn de la festa de Sant Josep se celebra el Dia del Seminari. És un bon moment cada any per pregar perquè Déu enviï noves vocacions i perquè les famílies siguin receptives quan un fill es plantegi aquesta possibilitat.
Quina qualitat remarques en un sacerdot?, es preguntava en una enquesta recent. Les respostes poden ajudar a perfilar el que és una vocació al ministeri eclesiàstic. Van ser d’aquest estil: «Que sigui una persona alegre; que estigui preparat per als temps actuals; que sigui generós i capaç de sacrificar-se; que transmeti la doctrina de l’Església; que es preocupi pels més necessitats; que sigui home d’oració i connecti amb Déu».
Per fortuna tenim l’exemple de molt bons sacerdots, seguidors potser de rectors que abans tenien un poble i una parròquia i ara en tenen diversos, continuadors d’aquells sacerdots que fa vuitanta anys van lliurar la seva vida per amor a Jesucrist en una cruenta persecució que els va fer màrtirs.
Demano contínuament a Déu per la florida de vocacions sacerdotals i religioses, i poso en mans de la Mare de Déu i de sant Josep l’esclat d’una primavera vocacional.