L’emperador Adrià va aturar la seva quadriga davant la muralla i va cridar a la gentada: «On és el Paco Zapater?». I és que poques persones hi ha tan vinculades a la ciutat de Tarragona com ell. Bé, també tenim a Natasha de First Dates, però això és un altre tema.
Avui ens hem intercanviat els nostres llibres. Abans, la gent donava una targeta, però ara tots tenim obra, com el Florentino Pérez. Jo diria que creuen que estem liats. Ho dic perquè sempre ens afalaguem l’un a l’altre. Diu que jo sóc capaç d’escriure un llibre en un cap de setmana. Ell és més lent, però té una precisió, profunditat i coneixements dignes de Santi Castellà. Quin «coco» té aquest home! Crec que el Paco encara festejava amb la Núria quan va començar a pensar els articles compilats a Del carro al Google. Ara, els dedica a una altra dona: la Gala. Sí, se’ns ha tornat infidel, perquè està enamorat de la seva néta. Tant és així, que el llibre no existiria si no hagués nascut ella. Es tracta d’articles publicats a mitjans de Tarragona en dues dècades. Ara, recopila aquests articles l’editor Manolo Rivera, un altre gran home de la ciutat –en aquest cas parlem de dimensió–.
Jo sempre li dic al Paco que vull que sigui alcalde. Ell salta com si s’hagués cremat: «Quita, quita», rebutjant «l’oferta». Però tinc una segona proposta: que deixi el bufet i munti un restaurant de paelles. Ningú les fa tan bones com ell. La paradeta podria dir-se «Arròs penal amb deconstrucció d’agreujant». Crec que si portés als jutges una carmanyola amb la seva «poció màgica» aconseguiria absolucions a dojo.