Fer poble, fer país

Els pobles, les viles i les ciutats prenen forma gràcies a les entitats i les persones, que en són part i a la vegada configuren el seu tarannà i la seva història. Els ciutadans haurien de recuperar la il·lusió, pel que sembla perduda, de sentir-se orgullosos de contribuir a fer poble, a despertar el sentiment de pertinença a un espai territorial local, el millor del món, en el que sigui possible la vida local 24 hores, incloent-hi el treball.

Fer poble, s’hauria de constituir, com la base sustentadora d’una xarxa de municipis, que fes possible finalment fer país, el d’una Catalunya segle XXI, que en cap cas, hauria de ser el producte nebulós d’una nova Catalunya, que no sabem del tot com ha de ser i menys com volem que sigui.

Potser seria convenient, tocant de peus a terra, apostar per començar a construir-la, repensant els municipis, amb actuacions reals i tangibles a nivell municipal, que donessin més credibilitat als anhels de fer poble, fer país, afrontant totes les dificultats que això pot suposar, principalment les que afecten a l’atur i a la precarietat.

Cal lluitar per ser persones relativament lliures, apostant per fer possible una nova societat que faciliti una veritable igualtat d’oportunitats, en la que cada persona pugui ser ella mateixa, junt amb les altres, amb el valor suficient per deixar de viure com a persones alienades. Cal ser capaços d’administrar el nostre propi destí, no conformant-nos a viure servilment, sotmesos a un sistema capitalista obsolet, amb una creixent desigualtat social.