Què canta un secretari d’estat? Destaca per les seves pel·lícules? Ha guanyat Gran Hermano algun membre del Gobierno? Antonio Beteta, secretari d’Estat d’Administracions Públiques havia vingut de visita a Tarragona i em va tocar esperar-lo a les portes del Gobierno Civil (estem sota el 155, parlem en conseqüència). Ja saben, la caixa de sabates entre The Old Times y el carrer Jordi Pujol, àlies avinguda Andorra. Aquell home va arribar, amb el seu corresponent seguissi i es van posar a passejar per la plaça Imperial Tarraco, com si fos una excursió del Pere Mata (per allò dels uniformes de Napoleó).
Venien a inaugurar la remodelació de la «fatxa-da» de l’edifici. De sobte, va aparèixer una dona carregada de bosses de la compra i amb una permanent impecable va preguntar amb interès: «Qui és aquest home tan important?» . Li vaig explicar que era un secretari d’Estat i em van caure els ous a terra quan em va contestar amb entusiasme: «Vull demanar-li un autògraf». Vaig tornar a mirar aquell home per si era Bisbal disfressat. Però no, era una còpia d’Urdazi. La dona, tota decidida, va anar esquivant colzes i uniformes amb medalles, fins que ja a rebufo del Beteta, el comissari la va aturar. «Per què coi vol vostè un autògraf d’un secretari d’Estat?». Com que el policia no té cara de bons amics, encara que és bona persona, la dona va desistir i va reprendre el seu camí cap a casa carregada amb les bosses de la compra. Però marxava trista, mirant de reüll el secretari d’Estat amb cara de decepció, estava enamorada. A mi em va faltar poc perquè m’ingressessin del riure. Deu ser això que en diuen l’eròtica del poder.