Escapar cap a Jesucrist

Santa Clara va néixer en una casa noble d’Assís. Molt aviat va mostrar la seva personalitat i quan van voler casar-la, tenint ella al voltant de divuit anys, s’havia trobat ja algunes vegades amb sant Francesc, dotze anys més gran que ella, i havia escoltat la seva predicació i obert el cor a la causa de Crist.

La nit del Diumenge de Rams de 1212, Clara va forçar la porta de casa, no l’entrada principal, sinó un finestró retirat, obstruït per bigues i pedres. Oberta així la sortida i juntament amb una companya, va acudir de pressa on era Francesc, que, amb els seus germans, les esperava a la pobreta capella de la Porciúncula, a baix a la vall.

Un Diumenge de Rams, en el marc de la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut, Benet XVI va proposar als joves una «escapada» com la que santa Clara va fer en aquesta festivitat. Ella va escapar de la seva família, que tenia altres plans, però els joves d’avui tenen impediments més habituals per seguir Crist. Han d’escapar de l’ambient agnòstic i consumista que els envolta, seguint la crida del seu cor generós.

L’escapada, després d’una lluita de vacil·lacions, la van experimentar moltes persones santes. Sant Joan de la Creu la va immortalitzar amb els seus famosos versos:

«En una noche oscura

con ansias, en amores inflamada,

¡oh dichosa ventura!

salí sin ser notada,

estando ya mi casa sosegada.»

Aquest diumenge, a les celebracions litúrgiques, portarem branques d’olivera i palmes recordant aquells pobladors de Jerusalem que van acollir amb molta alegria l’arribada del Fill de David, rei d’Israel. Però fixem-nos que després d’aquesta manifestació espontània se’n produirà una altra, potser menys espontània però igualment certa, de persones que van demanar la mort de Jesús quan Pilat intentava alliberar-lo.

Jesús sap, quan entra a la Ciutat Santa a lloms d’un ase i és aclamat per la multitud, que va a l’encontre de la mort, del seu lliurament en el sacrifici de la creu. A nosaltres ens pot servir aquesta consideració per a fer el propòsit ferm de rebre sempre Jesucrist amb alegria, no rebutjar-lo mai amb el pecat i, si tenim aquesta desgràcia, penedir-nos i confessar-nos, com Pere, pedra angular de l’Església. Aquest goig de trobar Jesús i viure amb ell ve per la decisió personal de correspondre al seu amor, però no ho experimentarem sols, sinó amb els nostres germans, les nostres famílies i amics. Les campanes del Diumenge de Rams sonen per a tothom.