Avui m’han trucat del Col·legi de Periodistes. He pensat que tornava a no tenir un duro al banc i no havien pogut cobrar. Però no. Tampoc era per demanar-me el títol (me’n volia comprar un, com la Cifuentes, però a sedicionistes-perillosos no en venen).
Trucaven per avisar que em posi l’armilla de premsa, si m’hi fico en alguna de les festes majors d’aquests dies. Es veu que el ball de bastons està de moda. Posats a parlar de folklore, jo sóc més del ball de gitanes. M’he cagat. Sort que estava assegut a la poltrona quan he agafat el telèfon. He pensat que molt malament ha d’estar la cosa perquè et truquin per avisar-te que està de moda el taronja fosforescent. Vaja, que com, en una badada, surtis de casa amb una camisa de flors i la càmera, tornaràs com si t’haguessis trobat amb una colla de hooligans de l’Spartak cabrejats. Crec que hauria de deixar el periodisme. Ja sóc gran. Si em donen un cop de porra a la meva edat, em puc quedar amb la veu del Montoro. No, no, prefereixo seguir semblant Zoido de jove, amb papada i tot.
M’agradaria ser polític, però com que no tinc criteri ni hi entenc... Vaja, tampoc és que ells en tinguin molt. Vaig votar a Felipe, a Pujol, Maragall, Junqueras i ara estic enamorat de la Laia Estrada. Ho veuen? A més, crec que paguen poc, deia l’Esperanza Aguirre que no arribava a final de mes. Devia de ser per les multes d’aparcament. Ja ho tinc! Em dedicaré a l’humor. Però, ara que hi penso, Dani Mateo, els de Mongòlia o els de El Jueves estan tot el dia querella amunt, demanda avall. Ja em veig davant de tres butaques de l’Audiència Nacional amb tres paios d’esquena, esperant que la Rosario Flores es giri.