A Tarragona estem on fire. L’1 d’abril ens caurà una estació espacial al cap. Fa 79 anys, el mateix dia ens va caure una dictadura a sobre. Tenim oberta la investigació de dos homicidis. Seguim amb passió una sèrie de persecucions a regidors més llarga que Los Serrano. (Es veu que els citen per un delicte d’«oïda», perquè no senten quan els criden). Els CDR tallant carreteres a Vimbodí, Amposta o Tarragona. Facin joc, senyors! Ja m’imagino el tràiler de la pel·lícula: «Era una ciutat tranquil·la. Els nens jugaven al costat del Francolí, els avis jugaven al dòmino, quan, de sobte ...». Música i Movirecord.
El que sí seria un bon escenari per a una pel·lícula apocalíptica són els carrers abandonats de les Gavarres. Acostumo a anar-hi perquè em resulta realment curiosa aquesta urbanització buida, amb voreres, fanals i arbres sense humans. Potser esperen que sigui la primera ciutat republicana independent. He trobat a un home caminant amb el gos i hem iniciat una conversa. Em diu que és republicà, «però, republicà, republicà». Li he preguntat com es diu i m’ha contestat que Xiu Jing. Està «clixant» una cantonada per obrir un basar abans que arribi una oficina de La Caixa.
Em pensava que ja ho havia vist tot –bé, excepte l’Ikea a Tarragona– però, ara, van i em diuen que s’està buscant un objecte que va caure al mar a Calafell. Els testimonis diuen que han vist uns llums vermells. De seguida he pensat que era un puticlub ple de camioners. Però no! Es busca un OVNI! Ja que cap país ha donat suport al procés. No serà que al planeta Orion ens reconeixen? Millo ja va cap allà.